La plena normalització de la llengua valenciana no arribarà fins que no arribe també a un dels àmbits principals de la vida social del poble valencià: l'Església Valenciana. No perquè les esglésies estiguen plenes de fidels els diumenges, sinó perquè com a poble incardinat dins de l'Europa occidental de tradició judeocristiana, tots els àmbits socials de la nostra vida estan amerats per la religió i per la tradició cristiana, arran de la creació del regne cristià de Valéncia per part de Jaume d'Aragó.

Per tant, no puc fer més que alegrar-me, com a valencià i com a cristià d'esta notícia. Dit açò, he de ser honest i comentar també l'altra cara de la notícia.

La notícia arriba tard, en concret 37 anys tard. La culpa? La culpa, com la derrota, la tenen molts: els polítics d'un i d'altre color, els diferents bisbes que han passat per terres valencianes, i la desídia dels valencianistes i del poble valencià, els quals, per tal de no acceptar si una paraula s'ha d'escriure amb x o amb ch, amb tg o amb g, ha preferit que els xiquets li parlàrem a Déu en altra llengua, per tal de no realitzar cap concessió a l'altre bàndol.

Des de la meua experiència personal, és molt trist l'haver de reconéixer que u no és capaç de seguir amb total normalitat una missa en la llengua amb la que fa pràcticament tota la seua vida personal i professional, i aixina seguim a dia de hui.

Espere que àPunt entenga l'especial sensibilitat del públic objectiu, el "target" majoritari de la potencial audiència que va a tindre, i aplique un model lingüístic lo més pròxim al valencià real. En cas contrari, una vegada més, serà una oportunitat perduda per a major glòria d'algunes elits culturals, les quals preferixen un producte fet a la seua imatge i semblança, encara que no tinga utilitat per al poble.