Un dels efectes secundaris de l'actual pandèmia és el que afecta a les celebracions festives i de masses. A casa nostra primer vam assistir a la suspensió, en aquells moments encara polèmica, de les falles; després i per citar sols uns breus exemples, caigueren els Santfermins a Pamplona, l'Oktoberfest a Munic o les lligues de futbol per tot arreu. Ara, en estes primeres jornades de maig, no vorem les acostumades mostres efusives d'amor que, sobretot gents de l'Horta i del cap i casal, acostumen a mostrar cap a la Mare de Déu. Potser eixa no-celebració pública pot servir per pensar en què és el que tants valencians celebren, quines són les arrels històriques no tant de la festa, sinó de l'advocació i de la institució que la va sustentar i quines són les restes documentals que de tot això ha quedat.
L'agost del 1414 Ferran I d'Antequera va atorgar a Morella les "Constitucions" de la Real Confraria "apellada de Nostra Dona Sancta Maria dels Innocents". Amb esta fita fundacional comença la vida, diguem-ne oficial, de la institució. Pel que fa al concepte d'este tipus d'organismes, cal recordar que configuraven un dels components capitals de les xarxes de solidaritat en el món medieval i, fins i tot durant l'Antic Règim. Ara bé, esta fundació en concret, ben prompte va aconseguir quotes de popularitat extraordinàries. Sense cap mena de dubte, més enllà de la singularitat de la seua intitulació, hi havia la pràctica estatutària, no sols d'ajuda mútua als confrares, sinó d'actuació en la societat valenciana: procurar els darrers consols i soterrament digne a aquelles persones que no tenien ningú: ajusticiats, marginats, exclosos, és a dir, els components de l'últim graó social de la vida urbana. Amb una particularitat icònica: sobre el taüt del finat hi havia la imatge de la Mare de Déu de la confraria.
Ara bé, procurar el darrer consol i un soterrar digne no va estar l'única finalitat de la institució. El rescat de prostitutes de la seua vida marginal o dotar a donzelles pobres per evitar que caigueren en dita pràctica d'explotació sexual, i, per suposat, la col—laboració amb l'Hospital General de València, van ser altres de les pràctiques solidàries que va dur a terme -i encara du- la confraria al llarg de les centúries, tant de l'etapa medieval, com de l'època foral moderna, com en el període borbònic o en l'entrada del món contemporani. Pensem en el que significava en el context social de fa 600 anys, que les prostitutes foren, estatutàriament, confrares d'honor.
Esta dinàmica solidària va generar -i genera- una quantitat ingent de documentació; documentació de la què és titular l'esmentada arxiconfraria i que es conserva en règim de fideïcomís en la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Així, des del Llibre de Constitucions fins a les darreres deliberacions de la junta de govern de l'arxiconfraria de la Mare de Déu. El muntant global de la documentació és un dels més complets que haja pogut conservar fins als temps actuals una institució medieval. La importància de l'arxiu pot quantificar-se: 154 llibres i 189 lligalls, que s'estenen per més de 28 metres lineals de documentació.
Pel que fa als llibres apleguen, entre altres aspectes, els relatius als capítols, confrares, clavariats, comptes generals, rebuts i pagaments, entrades, eixides, col—lectes, rendes de la confraria, apuntaments de les misses, els comptes de les diverses administracions, l'administració de títols i censals, visites, inventaris, defuncions, desemparats i ajusticiats o deliberacions de les juntes de govern i actes de la confraria.
D'altra banda, els lligalls, contenen documentació referent a les administracions dels distints clavaris, censals, rebuts, testaments i donacions, vendes, correspondència, plets, processos, cauteles desemparats i ajusticiats, sepelis de desemparats, dements, òrfenes, confraria de Sant Josep, i també d'altres confraries, privilegis, relíquies, capítols i constitucions, actes i deliberacions, confrares i confraresses, comptes generals, visites, judicis eclesiàstics, papers de Carraixet i ajusticiats -ja que vora dit barranc, a l'eixida de Tavernes Blanques, era on penjaven els condemnats-, o l'Hospital i Capitolet, que era la primitiva capella d'ubicació de l'arxiconfraria i de la imatge.
Per últim, i en allò que fa al contingut de l'arxiu, cal fer referència a que s'hi conserva la documentació referent a la construcció del nou temple, i també de tot l'art marià que va generar el culte a la Mare de Déu, com ara el retaule o la decoració de l'actual basílica. També hi ha la correspondència amb les institucions de la ciutat i del regne i, al capdavall de tot, l'entramat solidari que constantment va procurar la confraria. Per últim, i en allò referent a la llengua, la consulta de l'arxiu permet observar com, esta institució, passada la segona part del segle XVIII, encar feia servir el valencià -més que digne- en els seus impresos.
Valencians de fa més de 600 anys crearen una confraria per a que retre culte a Maria no fóra cosa d'unes jornades, sinó una dedicació cap als últims que es manifestava en tots i cada un dels dies de l'any i de tots els anys. Eixa activitat generà un arxiu del que les gents valencianes poden sentir-se orgulloses; en ell es recull una part molt important, no sols de la vida espiritual valenciana, sinó de tot l'entramat solidari que els valencians van anar teixint al socaire de l'amor a la Mare de Déu; més enllà del folklore, més enllà dels crits fugissers. Creients o no creients, totes, tots, podem sentir-nos orgullosos d'una tradició solidària que hem de continuar fent.
