Poblet 1882

el monestir cistercenc de Poblet és un dels indrets més emblemàtics de la Corona d'Aragó, entre d'altres coses perquè acull les tombes de monarques tan carismàtics com Jaume I i Alfons el Magnànim. Ho és ara, de simbòlic -i per això acaba de ser visitat pels reis d'Espanya-, i ho era fa 150 anys, quan el tracte cultural i humà entre valencians, catalans i balears no estava tan constret i mediatitzat com actualment.

Per això, sembla oportú recordar que, des de l'endemà de la seua fundació -que tingué lloc en juliol de 1878-, la societat cultural Lo Rat Penat manifestà un vehement desig de viatjar a Poblet, que aleshores estava en ruïnes. I l'ocasió es presentà en maig de 1882, quan, a iniciativa de Teodor Llorente Olivares, una trentena d'escriptors i artistes valencians, catalans i balears visitaren els monestirs de Poblet i Santes Creus i les ciutats de Valls i Tarragona.

L'expedició s'inicià el dia 17 a l'antiga Tàrraco, que havia estat designada com a punt de trobada. Continuà l'endemà en tren fins a l'Espluga, i d'allí en carruatge -i a peu- a Poblet, on, ràpidament, els excursionistes ingressaren en les estances del derruït conjunt monàstic, que varen ser minuciosament inspeccionades. Amb el crepuscle, arribà l'experiència més fascinant, ja que, sota la direcció de l'arquitecte Antoni Gaudí i del pintor Josep Brel, els viatgers hi realitzaren una ruta nocturna -a la llum de les atxes- que prengué un caire certament novel·lesc.

La trobada, que s'allargà durant tres jornades més amb la visita al monestir de Santes Creus i la ciutat de Valls, pot ser qualificada d'històrica, ja que marcà l'inici de la recuperació dels dos cenobis cistercencs i suposà una fita en les relacions que mantenien els intel·lectuals d'una i l'altra banda de l'Ebre: Jacint Verdaguer, Jaume Collell, Fèlix Pizcueta, Marià Aguiló... De fet, no sols originà múltiples cròniques periodístiques, sinó també diversos poemes, com ara Poblet, d' Àngel Guimerà, Tempesta, de Teodor Llorente, i Cant de germanor, de Francesc Matheu, els versos del qual -datats a Poblet el 18 de maig de 1882 i publicats a la Revista de Valencia- recorden que Fills d'en Jaume: catalans, / mallorquins i valencians: / bevem tots com bons germans.

I és que, efectivament, una de les idees que amb major força remarcaren tant aquell aplec com el moviment de la Renaixença fou l'esperit de germanor que, històricament, ha unit els habitants de tots tres territoris.