H i ha una cançó de Mercedes Sosa titulada 'Todo cambia' que em causa gran impressió. No som conscients que el futur sempre està caminant fins que es transforma en present. Sols el percebem quan comprovem que una part de les nostres vides ha canviat. És massa abstracte vaticinar-lo, sobretot a llarg termini. Per eixa raó, hi ha adverbis que tenen major protagonisme com ara demà o despús-demà, ja que es referixen al futur més controlable. Especialment mostra més concreció despús-demà perquè la seua paraula germana fa menció al dia que seguix immediatament a hui i també a un futur indeterminat. Així que despús-demà és un bon vocable amb el qual reflexionar i alhora oblidar en part les incerteses dels temps venidors. M'apassiona pronunciar la primera part de la paraula. Quan escolte els sons de 'despús', em remunte a una etapa antiga de la llengua. La seua dolçor, per a mi, no és superada per la rotunditat d'un després. Tal volta a les persones que s'inicien en l'estudi del valencià els pot costar al principi assumir-la. Tanmateix, de segur que amb el temps els agradarà. Més enllà d'eixe sentiment subjectiu, cada vegada que diem despús-demà, ens trobem una miqueta més segurs i segures. Puc dir que despús-demà he quedat a sopar amb els meus amics Santiago i Maria però soc incapaç de conéixer si la meua filla Meritxell aprovarà l'examen PIR (Psicòloga Interna Resident) l'any 2021, com a mi m'agradaria. L'adverbi despús-demà, doncs, ens permet a tots i a totes actuar de profetes provisionals. La paraula té una certa separació respecte al que realitzem ara encara que no posseïx tanta distància com perquè ens resulte indominable. En l'actual moment, el descontrol del demà de l'epidèmia fa tindre pensaments i actuacions absurdes. La manifestació de fa uns dies contra l'ús de les mascaretes n'és un bon exemple. Davant la incertesa del futur, ments dubtoses o malpensants opten per desmentir també el present que ens conten. Potser és una reacció humana, en certa manera comprensible. El que no resulta tan clar és que referents de la societat, com ara Miguel Bosé, donen suport a eixes actituds irracionals.
En definitiva, fem servir l'adverbi despús-demà amb la genuïnitat que ens proporciona la llengua. La vida solem programar-la en funció del futur però realment és més senzill organitzar-la a partir del que farem despús-demà. Així que tastem amb intensitat el present, preparem el despús-demà i mirem al futur sense ofegar-nos.
