A l’assignatura de Religió li passa el mateix que a la panderola, que segons els entomòlegs resisteix les situacions més adverses. Canvia el govern d’Espanya, però la formació religiosa continua sent d’oferta obligatòria per als centres perquè l’article 2 de l’Acord Església-Estat de 3 de gener de 1979 equipara l’ensenyament de la religió catòlica a la resta d’assignatures. Consegüentment, no es pot traure la Religió de l’horari lectiu mentre no li canten el ‘gori-gori’ a l’Acord, negociat pel Govern d’UCD i signat quan les Corts Generals estaven dissoltes per la convocatòria d’eleccions. Posteriorment, amb el PSOE en el govern, l’Acord no s’ha denunciat, a pesar que els socialistes votaren en contra al·legant possible inconstitucionalitat; recurs que a hores d’ara ningú no ha exercitat, potser perquè ja va bé jugar al ‘gattopardo’i fer com que canvia tot per a que no canvie res. Tot i que la regulació de la Religió en la nova llei d’Educació es basa en la partitura de sempre, porta bona música quan la ministra Celaá -com Josué a Jericó- fa sonar les trompetes anunciant la demolició d’algunes muralles, com les que obliguen a cursar una assignatura alternativa a l’alumnat que no vol rebre formació religiosa. Obligació insòlita, perquè el dret d’uns a rebre Religió no hauria de generar obligacions en aquells que no en volen rebre. Com si als ciutadans que no van a missa se’ls imposara una obligació els diumenges pel matí, a fi de no sentir-se discriminats els que hi van. Tanmateix, per al cardenal Cañizares la llei que deroga això és estalinista. I la llei Wert que ressuscitava l’Estat catequista què és, eminència? Au, plega; tres parenostres i cinc avemaries, monsenyor. L’educació impartida per l’Estat hauria de ser laica, com recollia explícitament la Constitució de 1932. I si n’ha d’haver, de religió, l’Estat ha de seleccionar el professorat i no els bisbes o imams que poden no compartir els valors constitucionals. La catequesi als llocs de culte, i no amb els meus diners.
