El passat dia díhuit es va presentar per part de la Plataforma per la Abolició de la Prostitució (PAP) una proposta de llei orgànica per a l’abolició del sistema prostitucional. Va ser una presentació virtual on es van desgranar els tres eixos sobre els quals es vol incidir.
El primer té a veure amb la protecció de les dones en situació de prostitució, a les que exclou de qualsevol responsabilitat i els garanteix el mateix marc de protecció, assistència i accés a la justícia que el que tenen les víctimes de violència de gènere. El segon, està enfocat al desmantellament del proxenetisme, de la indústria de l’explotació sexual i de les activitats dels proxenetes. I el tercer consisteix en una bateria de mesures per desactivar la demanda de prostitució, sancionant penalment als puteros i els proxenetes, ja actuen individual o col·lectivament.
Aquesta proposta, que naix com a iniciativa de la PAP (Plataforma estatal d’organitzacions de dones per l’abolició de la prostitució) ha estat desenvolupada col·lectivament després d’un ampli debat el 22 de febrer de 2020, on van participar més de 100 dones i organitzacions feministes de diversos llocs del territori de l’Estat espanyol. Per a desenrotllar aquest text, les expertes de tots els àmbits, s’han basat en el model de la llei sueca que preveu accions semblants.
Quan es parla d’abolició no s’està parlant de prohibició. L’abolició vol acabar amb l’explotació sexual de totes les dones que han estat tractades amb la finalitat de ser prostituïdes i, per tant, ser matèria primera per a un negoci il·lícit que dona molts diners a guanyar als proxenetes. Les dones no són lliures. Són explotades en bordells que actuen com a camps de concentració i obligades a viure situacions de violències masclistes de tota classe. A més de haver de pagar el ‘deute’ contret pel viatge, l’allotjament i la manutenció. I això ja és el súmmum. Haver de pagar per treballar... en fi.
La prohibició, per contra, vol prohibir qualsevol activitat relacionada amb la prostitució i, per tant, també prohibiria l’exercici voluntari. Tot i que és minoritari, també el prohibiria.
Cal fer aquesta distinció perquè hi ha molta gent interessada a descontextualitzar i confondre els dos termes que, tot i que semblen el mateix, òbviament no ho són. Aquesta manipulació interessada ve de les mans dels lobbies de proxenetes que són qui governen els bordells i imposen la por a les dones en situació de prostitució perquè guanyen diners per a ells amb els seus cossos com a única matèria primera que manté tot el negoci.
Però el sotmetiment no ve sols de la por que, com molt bé sabem les dones, és un potent agent de submissió. També se sumen altres tipus de violències, com les jornades infinites de ser penetrades per qualsevol orifici del cos per homes de tota classe i que per a res són desitjats per elles, rebre pallisses per part dels puteros que creuen que perquè paguen poden fer amb elles el que vulguen, ser penetrades sense preservatius amb el risc que per a la seua salut això comporta, i així un llarg etcètera. Però sempre són elles les que reben la pitjor part.
Aquesta proposta de llei orgànica és, sense dubtes, una molt bona notícia per a totes les dones i xiquetes. Esperem que al camí que li queda al davant, amb reunions amb els grups parlamentaris i amb el Ministeri d’Igualtat, puga trobar suficients complicitats per a poder ser aprovada al Parlament en l’actual legislatura.
