Esta pell ibèrica s'està esgarrant per les costures, gràcies a esta “quadrilla” que està al front del govern i que funciona amb una arbitrarietat i un descar que clama al cel, i més en la que ens està caient amb la covid.

Han posat al front de l'epidèmia un pobre home, Simon, que ens pren el pèl descaradament un dia sí i un altre també, i no sé quina cosa esperen per a que se'n vaja a casa.

Un ministre Illa que de Medicina sap allò mateix que sé jo, ja que és un llicenciat en història o filosofia i que entrà dins de la quota del PSOE català, sabent que en ser matèria delegada a les autonomies totes les coses de Sanitat, res hauria de fer, i el marró que li ha caigut el pilla gran per tots els costats.

Una colla de ministres, a qual menys competent, amb funcions i actuacions més pròpies del circ de la tele que de responsables d'un país que té tant de bagatge, bolla i història com és Espanya.

Una amalgama de comunistes, independentistes salvatges, amb alguna mà tacada de sang, i socialistes radicals que formen el pitjor suport al govern de la Història, encabotats en traure avant lleis i lleis a qual més tendenciosa i arbitrària.

Un comité d'experts de la covid que, darrere de anomenar-lo reiteradament, resulta que no ha existit i les decisions s'han pres a mida que se'ls ha eixit del nas.

I en tota eixa barreja sorgixen estos fangs pudents de ser el pitjor país quant al tractament de la covid i quant al maneig de l'economia i creació de llocs de treball.

Estem parlant de vides humanes, del futur personal, social i econòmic de molts espanyols, i ara es dediquen a anunciar que si la vacuna començarà a posar-se a partir de gener, que si serà o no obligatòria, etc. Tot això sona a triomfalisme del barat per a així poder tindre'ns alienats en metes improbables que ens permeten calmar-nos i fer-nos vore que es preocupen de nosaltres.

I clar, no podem eixir a manifestar-nos i xillar, ja que està prohibit per causa de la covid, i tots en caseta aguantant que esta deriva arribe a bon port, encara que siga de poca categoria.

I allò que faltava és que que fins els migrants nos prenguen el pèl. N'hi ha un dit que diu que a gos flac tot són puces, i com que ens veuen dèbils i confusos i tan mal governats, venen ací a Canàries els migrants a milers, per no se sap quins inconfessables motius, a intentar apoderar-se d'eixes illes, perquè creuen que són seues. Molts dels qui arriben no són persones que necessiten treballar per a mantindre una família, obligats a vindre perquè en el seu país no troben treball, no; normalment són jóvens amb tota una vida per davant en el seu país, però que venen ací a esmunyir les mamelles d'esta mare vaca per a anar esgotant-la. I el govern no sap què fer-ne, i menys encara el ministre Marlaska que, per no saber, no sap ni pronunciar el lloc concret a on arriben els migrants.

No hi ha mal que cent anys dure i espere ací que s'aplique un descompte i el mal dure menys de quatre anys, en haver-nos donat compte que per a dirigir un país cal alguna cosa més que paraules buides, postures estudiades, control dels mitjans de qualsevol classe, inclús els digitals, etc. Cal amor a tot allò que representa Espanya, estima a la seua gent, a les seues peculiaritats i a la seua història, intel·ligència, preparació i ganes, moltes ganes de treballar amb il·lusió, amor i espenta cara a tots els espanyols, a tots i no només a una part, volent tornar a enfrontar a les dos espanyes amb pseudo-memòries històriques i lleis de qualsevol classe, en ares de la ideologia més rudimentària, a on prima un mal futur per a tots.

Les costures d'esta pell ibèrica s'estan esgarrant i el pelleter que ho hauria d'apanyar lluita per acabar d'esgarrar-les, perquè deixe de semblar-se a allò que ha sigut fins ara i que, tal com deia Alfonso Guerra, -segur que ara ni se li ocorreria- a Espanya no la pot reconéixer ni la mare que la va parir. I en això estan encabotats.