En la que ens està caient, per causa de la covid 19, i ara que també tenim un clima extrem i les nevades per onsevol, i el govern d'Espanya encara continua entretingut en legislar contra quasi tots, aprofitant el caos existent.

No només va aprovar la Llei de Pressupost que repartix a mans plenes als independentistes i a Bildu, sinó que a més ens tragué una Llei d'Educació que ha sigut la més contestada de la democràcia i que posa en compromís a tota l'educació concertada i per tant a l'ensenyança espanyola en general, ja que el govern serà incapaç de donar cobertura a tots els alumnes i ho haurà de fer de pressa i sense mitjans, baixarà el nivell en l'escola pública que, ja de per si, es prou baix i car per a les arques públiques. També ha tret la Llei de l'Eutanàsia, que comportarà moltes morts injustes, quan només cinc països fins ara l'han aprovat, cosa que demostra la poca necessitat i urgència que conté esta mesura.

I ara volen traure avant la mal denominada Llei de Llibertat Sexual o llei del «no és no», tan pelegrina que pareix que s'haurà de tindre un consentiment exprés de la parella per a poder estar amb ell/ella, que esperem no siga menester que es faça per escrit, per a així no enxampar-se els dits.

També la reforma de la Llei de l'Avortament, com si la que tenim ara no fóra de les més permissives del món. Tot per a continuar afonant-se més en eixa cultura de la mort i així continuar tacant-se les mans de sang.

I ve una volta més de rosca a la mal anomenada memòria històrica, amb la nova Llei de Memòria Democràtica, que més bé deuria denominar-se de l'odi i la revenja, que és allò que realment ve a propugnar. I que ahí és a on van a aprofitar per a pegar-li el mos a la monarquia, per mitjà d'una llei de sotamà que volen aprovar sense unanimitat davant d'una figura tan important.

Segur que em deixe alguna nova llei o mesura en el tinter, però ja es veu per a on van les preocupacions i ocupacions d'este govern, continuar ideologitzant el país, sense importar-los gran cosa la que ens està caient a pesar dels seus més de 20 ministres i centenars d'assessors i càrrecs.

El país està a la deriva en els assumptes socials i econòmics i els governants encantats d'haver-se conegut i fruint els seus càrrecs. Pareix que amb escoltar a Sánchez en els seus discursos de dos hores, sense dir no res més que obvietats, ja es donen per ben pagats.

Com diu el lema d'una família valenciana d'antiga soca, «facta, non verba», fets i no paraules, i ahí és a on nos agradaria trobar als qui deuen treballar pels espanyols, començant pel President.