Vull felicitar a la Generalitat per la decisió de no triturar ni incinerar, ni a Xixona ni a Sant Vicent del Raspeig els residus sanitaris emmagatzemats a les Fires de València i Alacant. Hem de felicitar a les nostres autoritats per esta decisió prudent i amb perspectiva de futur. I també ens hem de felicitar els ecologistes i tots aquells que han col·laborat a fer possible esta decisió. Teníem un full de ruta per al tractament dels residus, també dels sanitaris, que no incloïa la incineració i sí la lluita contra la contaminació i el canvi climàtic.

Des d’Acció Ecologista-Agró considerem que s’ha de complir amb este full de ruta autonòmic i fer-ho sense vacil·lar en la seua posada en marxa i millora. Perquè les opinions, i també les pressions, perquè la incineració siga una opció definitiva són fortes.

De fet, en alguns mitjans de comunicació es difon la idea que per no disposar el País Valencià d’incineradores de residus, hem hagut d’enviar els residus sanitaris de la covid-19 a altres territoris, com si fóra una mancança i no el resultat d’una opció en favor del medi ambient. El problema que tenim no és la manca d’incineradores, sinó el no haver completat les instal·lacions de tractament de residus sanitaris com el de La Vall d’Uixó.

També el Partit Popular pressiona a favor de la incineració. Segons Elisa Díaz, diputada popular en Les Corts, la incineració és la millor opció «ja que no s’emeten a penes gasos d’efecte d’hivernacle, i es crea energia en llaures a l’economia circular». Això si és pura ideologia i no la que ella critica en el seu article publicat en Levante-EMV.

Els milers de tones que es cremarien es transformarien en gasos d’efecte hivernacle, escòries i cendres volàtils, ja que són bàsicament plàstics. És a dir, petroli. I el que és pitjor, mesclat amb altres elements. Quant a dir que incinerar és economia circular, els gasos que haurien eixit pels fumerals de la cimentera de Sant Vicent anirien a l’atmosfera sense recirculació possible.

Estem davant d’una versió actualitzada del ‘primo de Rajoy’. Díaz afirma, a més a més, que en el Consell «han acabat reconeixent la innocuïtat de la incineració i coincineració per a tractar residus». Esta afirmació tendenciosa ha sigut en part desmentida pel canvi de posició del Consell, reafirmant l’opció per l’esterilització, la recuperació de materials i la reutilització.

Esta decisió del Consell, a la que ha contribuït sens dubte la posició ferma de l’alcaldessa de Xixona, és també un missatge per a algunes alcaldies que no els importa que la incineració s’instal·le definitivament en els seus pobles. Hem de recuperar el temps perdut i accelerar les mesures ja anunciades, com ara augmentar la capacitat de la planta de tractament de residus sanitaris de La Vall d’Uixó amb nous equips d’esterilització i aclarir el paper de la planta d’Elx. A més a més, el Consell ha de prendre la iniciativa respecte a les futures instal·lacions d’esta classe, decidint el tipus d’instal·lació i el lloc, consensuant amb la població afectada perquè no passe com en Bunyol, on s’han produït protestes de grups locals. Necessitem una alternativa de futur. I esta alternativa ha d’estar basada en la reutilització dels instrumentals, com la que es fa als hospitals, dotant-los de millors instal·lacions si fóra necessari, i en la recuperació de materials que eviten el dipòsit massiu als abocadors i facen innecessària la incineració en altres comunitats, que no tenen per què suportar la contaminació causada pels nostres residus.

Demanem que el president de la Generalitat, Ximo Puig, ratifique públicament les decisions anunciades i que explique com serà el full de ruta en el tractament dels residus sanitaris al País Valencià.