Les colpidores i esgarrifoses declaracions realitzades per Miguel Bosé sobre els seus excessos amb les drogues i la polèmica que se n’ha derivat al voltant de les seues opinions sobre la pandèmia m’han fet recordar les anècdotes que vaig viure a la capital madrilenya. No sols hi vaig tindre l’oportunitat de formar-m’hi professionalment i personal sinó també hi vaig viure moments curiosos i, certament, únics. Per a un periodista arribat de províncies, com s’hi coneixen els forasters, era una oportunitat adient per experimentar les primeres pràctiques professionals i començar a endinsar-se al món del periodisme i tot el que significa eixe món. Fèiem pràctiques en una emissora estatal durant els caps de setmana, amb un ritme frenètic i vertiginós pel que fa a l’actualitat informativa tot i ser estiu. Jornades maratonianes, des del matí fins ben entrada la nit, sols interrompuda per algun esdeveniment esportiu inexcusable. Aquella jornada, però, va ser diferent a la resta. Un dels companys de la redacció va rebre una invitació d’un amic periodista, especialitzat al món del cor, per celebrar l’aniversari a sa casa. Em va dir el nom i, de seguida, el vaig reconèixer tot i que no era l’àmbit que més m’hi interessava. Havia d’anar amb algun amic o amiga. Després d’uns quants intents no hi va trobar cap voluntari o voluntària. Amb la negativa com a resposta, m’hi vaig oferir voluntari. L’oportunitat era única per conèixer els famosos de ben a prop, les seues anècdotes i les seues reaccions lluny dels focus dels platós i del món de la televisió, on tot sembla màgia i sorpresa.
Vaig pensar si seria una temeritat capficar-me en eixe món, desconegut per a mi, però alhora creia que seria interessant conèixer-lo de primera mà, sense mitjancers ni segones opinions. Els excessos d’alcohol i drogues sempre han estat una de les llegendes que han envoltat els seus protagonistes. Tant els famosos com els periodistes i comunicadors que hi han participat, tots han compartit una mateixa fama d’excessos. Ben prompte hi vam tindre l’oportunitat de comprovar-ho. Per descomptat, no era un lloc qualsevol sinó una zona residencial als afores de la capital. La bona xarxa de metro ens va permetre acudir-hi sense dificultats. Després de superar una primera porta d’entrada al complex, ens enfilàvem cap a la porta principal de l’edifici en qüestió. La nostra destinació era un espectacular àtic des del qual es podia albirar la nit madrilenya i totes les seues temptacions inescrutables.
La primera sorpresa ens hi va arribar en picar el timbre d’entrada al pis. Dos drag-queen d’alçada inacabable ens van rebre amb sengles safates de plata a les mans. Al seu interior, per a la meua sorpresa, hi havia una quantitat de cavallons de substàncies de color blanquinós, perfectament arrenglerades per al seu consum immediat. Va ser la carta de presentació d’una nit carregada de sorpreses. La següent la va configurar el seguit de famosos i personatges que hi havia a la terrassa de l’àtic i que nosaltres estàvem acostumats a vore per la televisió en horari de prime time. El sopar a base d’un càtering d’un restaurant de moda d’aquell moment es barrejava amb el consum continu i indiscriminat de cavallons i cavallons de substàncies. Semblava que no hi havia límits per al seu consum. Tothom en tastava i a tots ens n’oferíem, tot i que no ens hi obligaven. Per descomptat, hi vaig refusar amb la mateixa naturalitat que me n’oferien mentre les entrades i eixides en algunes de les habitacions del pis es multiplicaven. Hi havia periodistes, models de passarel·la –homes i dones- i també famosos del cor, d’aquells que es dediquen a vendre exclusives com a forma de guanyar-se la vida. I ben bé que se la guanyen. Alguns d’aquells encara continuen apareixent en l’actualitat, tot i el pas dels anys, en nombrosos programes televisius de la premsa rosa. La nit va ser llarga i intensa. De matèria primera no ens va faltar en cap moment. Fins i tot, a les darreries de la nit van acudir altres famosos avisats pels organitzadors. La complicitat entre periodistes i famosos era total. Res a vore amb algunes de les esbroncades que es veuen a la televisió. La distància entre ambdues parts, entre periodistes i famosos, sempre recomanable, restava difuminada. La festa acabava a primeres hores del matí. Sols teníem poques hores per descansar i preparar-nos per a una jornada intensa i llarga a l’emissora. L’experiència havia estat, però, enriquidora.
