Quatre raons per a fer vaga en les administracions publiques

El proper 18 de juny està convocada una vaga general en les administracions públiques del País Valencià, així com per tot arreu de l’estat. La convocatòria afecta l’administració central, autonòmica, local, sector públic instrumental i universitats i compta amb el suport d’Intersindical Valenciana, CNT, CGT i la Coordinadora Valenciana d’Empleats Públics en Frau de Llei.

Aquesta mobilització cal contextualitzar-la en la temporalitat de l’ocupació del personal públic; una temporalitat que varia segons l’administració però que, en qualsevol cas, és excessiva si considerem que pot situar-se al voltant del 30%. Per damunt, fins i tot, de la temporalitat en el sector privat. Una xifra, si cap, més reprovable en considerar que no atén a raons justificades com podrien ser increments puntuals d’activitat, substitucions o programes temporals, sinó que es fa servir per a desenvolupar funcions de caràcter permanent en llocs de treball de caire estructural. És a dir, que les mateixes administracions conculquen impunement allò que s’exigeix al sector privat, convertint en indefinits aquells contractes temporals que superen els límits legals.

El nostre ordenament jurídic és absolutament permissiu amb aquestes pràctiques, erigint-se en una mena de butlla que empara, legalment, polítiques de personal que restringeixen la convocatòria d’ofertes d’ocupació públiques i, per tant, l’accés de les persones a la condició de funcionariat de carrera o de personal estatutari i laboral fix, convertint-les en temporals i interines eternes per càstig, sense cap perspectiva de consolidació del treball.

Aquest statu quo s’ha vist alterat quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictaminat que la pràctica de les administracions públiques és contrària a les normes europees d’obligat compliment sobre regulació de les relacions laborals temporals. La qualifica d’abús de la temporalitat i insta a establir sancions dissuasòries a les administracions abusadores i exigeix la implementació de polítiques de protecció per a les treballadores i treballadors que són víctimes de l’abús.

És per això que, col·lectius d’empleats i empleades públiques temporals i interines i alguns sindicats, exigim el compliment de les disposicions del TJUE, tot i modificant la norma reguladora de les relacions laborals i administratives públiques, en introduir mesures sancionadores a les administracions i, alhora, protectores de la part més dèbil en la relació laboral: els empleats i empleades públics temporals. Una doble condició que només es pot assolir si la sanció és l’estabilitat laboral; és a dir, la consolidació de l’ocupació d’aquest personal.

El problema és que la modificació de la Llei no pot tenir caràcter retroactiu; raó per la qual exigim que s’articulen solucions al problema de temporalitat actual i, en aquest cas, considerem que l’argumentació i la solució anterior són plenament vàlides si les traslladem al personal que ja pateix aquesta situació. Una premissa que es veu reforçada pel TJUE, quan diu que les ofertes extraordinàries massives acordades pel Partit Popular els sindicats CC OO, CSIF i UGT no són una sanció adequada a l’abús de la temporalitat, en tant que no protegeixen al personal en situació d’abús de temporalitat: s’estabilitzen les places, no a les persones.

En aquest context, el ministre Miquel Iceta fa pública una proposta de modificació normativa en compliment de la jurisprudència del TJUE, en la qual planteja l’acomiadament automàtic del personal que ocupe interinament una plaça per més de tres anys, si aquesta no ha estat inclosa en una oferta d’ocupació, així com la prohibició de proveir aquesta plaça per un període d’un any. Una proposta que, entre d’altres, penalitza la víctima de l’abús i els usuaris i usuàries dels serveis públics; a més, compromet l’aspiració d’assolir una administració de qualitat; mentre que, per contra, aquelles administracions que vulneren la norma europea es mantenen indemnes i impunes.

Quatre raons: establiment de sancions dissuasòries i protectores dels treballadors i treballadores objecte de l’abús, consolidació de l’ocupació pel personal temporal i interí en situació de frau de llei, retirada de la proposta del ministre i defensa del serveis públics. Quatre raons, de dret i de justícia, per les quals es convoca la jornada de vaga del dia 18 i perquè animem tot el personal de les administracions públiques a donar suport i a participar en les diferents concentracions i manifestacions convocades eixe mateix dia.