En els mapes medievals els límits de la terra coneguda es marcaven amb vistoses bèsties alades, amb urpes i claus terrorífics. Hic sunt dracones, deien. Ací hi ha dracs; perill, no passeu! Però de drac, res de res. Allà no hi havia ni una mísera sargantana. Només, la ignorància del cartògraf, el retràs d’una societat que no havia anat més allà. L’estratègia és més vella que anar a peu: fer por per evitar els avanços.

Hui el PP de Mazón (és a dir, el de Zaplana) fa el mateix. Pinta dracs, agita ombres i recupera la granera del tren de la bruixa. Vol fer por als i les valencianes. Si per ells fora apagarien totes les llums, cremarien els llibres i tornarien a la vella Espanya que denunciava Antonio Machado, de cerrado y sacristía.

Ara resulta que els preocupa que el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, haja convertit la Comunitat en un espai de ponts i diàleg. Els espanta que parlem amb tots els territoris i tots els governs per tal d’aconseguir el millor per a la nostra Comunitat. No suporten que València estiga al centre del tauler de la política com a exemple de transparència i bona gestió. Encara menys que trenquem l’aïllament i establim aliances estratègiques amb el Govern Central o, recentment, amb el Govern Balear, que presidix la socialista Francina Armengol. Potser estaven més a gust amb l’eje de la prosperidad de què presumia Aznar entre Jaume Matas i Francisco Camps (no comment).

Hui, per sort, la via valenciana s’obri camí en tota Espanya, la via federalista de Ximo Puig, que és exactament el contrari de l’olor a tancat i a florit de la dreta. Davant el revival medieval de maese Mazón, nosaltres hem optat per obrir la porta i reclamar un model federalista, en què totes les regions tinguen els mateixos drets, però se’n respecten les particularitats culturals i històriques. En què el finançament no siga una ferramenta de pressió arbitrària amb botó nuclear a Madrid, sinó una qüestió de justícia i trellat. Esta és, potser, la gran batalla política de la nostra generació. Ací ens ho juguem tot: educació, sanitat, infraestructures, escut social, medi ambient... tot.

Fa no tant el president Puig es reunia amb el popular Moreno Bonilla i ningú es va escandalitzar. Aleshores, a què ve ara el numeret ranci i sobreactuat de parlar de genolls doblats i catalanisme? Perquè volen fer por? Perquè els agrada pintar dracs. Amb l’agreujant que ni tan sols s’ho creuen. Que ho fan per quatre vots i un titular. Que no són ignorants, sinó malvats.

Ells volen una Comunitat xicoteta, fosca i aïllada. Volen mirar a ponent i que els tiren el peixet de la foca que envellix en l’aquari. Els agrada l’Espanya en un puny de Los santos inocentes, «milana bonita, milana bonita».

Per sort, ja no estem en això. Per sort, la Comunitat Valenciana, amb el lideratge de Ximo Puig és un actor fort i protagonista dins l’estat. Una veu pròpia i forta, que no confon lleialtat amb submissió. I que tria els seus socis sense complexos, sense renunciar a la seua mediterraneïtat, a la seua cultura ni al seu espai natural d’expressió.