Valencià/català: l’arbre que oculta el bosc

Ja tenim una altra vegada el pati rebolicat amb el nom de la nostra llengua, com si no tinguérem més faena que estirar-nos dels cabells, per formalitats, per coses ja tractades, per futilitats. Ho direm prompte i ras: tu pots, a ta casa (a la Comunitat o País Valencià), dir o anomenar la teua llengua com vullgues, «valencià, o ibèric, o xiquitum»..., però no pots obligar els altres, la realitat tal com creguen o vullguen; i el nom en l’àmbit espanyol és «català» (segons la RAE); el nom en l’àmbit internacional és «català». No n’hi ha, veges per on!, cap polèmica sobre la unitat del castellà, tot i l’enorme quantitat de variants que aquesta llengua en té, dins i fora del territori espanyol.

La mitjana de Renda per Càpita valenciana (22.289 euros) és inferior a la mitjana espanyola (25.498 €, INE, 2021); el finançament autonòmic valencià és insuficient i injust; el repartiment dels Pressupostos Generals de l’Estat és insatisfactori per al País Valencià; no tenim suficients infraestructures com el Corredor Mediterrani o el tren de via ampla per la costa; Castella-Lleó, amb 2.400.000 habitants, per exemple, té 31 diputats al Congrés espanyol quasi igual número que els valencians (33 dip.), que som 5.000.000 de persones, és a dir, el vot valencià val la meitat que un vot castellano-lleonés.

Perquè estem barallats i dividits, perquè som una societat no cohesionada, perquè alguns polítics i partits ens enfronten en aspectes com la llengua i la identitat, sense fer cas a institucions científiques i oficials, que ja han pontificat sobre el tema. Sense fer cas a la realitat, on als carrers es parlen dos llengües, valencià i castellà, ambdós territorials i cooficials. A les nostres terres, l’anticatalanisme és l’excusa i la trampa per a atacar «l’ús del valencià», i ens ha fet perdre un grapat d’anys de progrés . Els de fora, el Govern central, ens fa poc cas perquè saben de la divisió malaltussa que provoca el tema interessat pels de sempre, pels del raca-raca, que, com un gran arbre, ens limita la contemplació del bosc. No tenim forces per a reclamar allò nostre, allò que ens proporcionaria major benestar i millor qualitat de vida, entretinguts com ens tenen alguns en preteses batalletes lingüístiques i de noms. Prou ja!