Esquirol

La paraula «esquirol» prové de «scuriolus», diminutiu format en llatí vulgar a partir del grec «skíouros», compost de «skía», que significa 'ombra', i «ourá», 'cua', combinació que venia a significar 'el que es fa ombra amb la cua'. Esta mateixa arrel ha donat lloc en francés al mot «écureuil», i en anglés, «squirrel». En l'actualitat hi ha unes dos-centes subespècies d'esquirols disseminades arreu del món, excepte a Austràlia.

La més comuna, anomenada «Sciurus vulgaris» en la taxonomia científica, és un mamífer rosegador d'uns vint centímetres de llarg, amb un pelatge de color rogenc en el llom i blanc en el ventre. Té una cua llarga i peluda, que doblega cap amunt fins a sobreeixir pel cap i que li permet mantindre l'equilibri mentre es desplaça àgilment per les branques dels arbres. Pot recolzar-se sobre les dos potes posteriors, i així manipular els aliments amb les potes anteriors, que només tenen quatre dits, dotats d'ungles corbes i esmolades. Les quatre dents frontals no li paren de créixer durant tota la vida, cosa que li permet contrarestar el desgast que patixen pel rosegament continu dels aliments.

Més informació...