Procedent del llatí vulgar «bassiare», derivat de «bassus», 'baix', es va crear el verb «baixar», i d'esta forma sorgí posteriorment la variant «abaixar». Originàriament, eren dos variants que tenien el mateix significat, i així és com es mantenen encara en tot el territori valencià, on en algunes comarques es diu sistemàticament «baixar» i en altres «abaixar».
Això no obstant, normativament s'ha volgut diferenciar el significat d'estes dos variants amb matisos semàntics. La forma «baixar» s'usa sobretot com a intransitiu (seguit d'una preposició o sense el complement directe explícit), amb el significat de 'desplaçar-se d'un lloc a un altre situat en una posició més baixa'. Per tant, si visc en el tercer pis d'una finca i vull anar al carrer, hauré de «baixar». Per expansió d'este significat bàsic, si vaig de ma casa al carrer, també «baixe» l'escala. I exactament igual passa quan ens referim a algun objecte que canviem de posició, portant-lo a un nivell situat en un pla inferior, com quan «baixem» les maletes del cotxe. Demà parlarem de «abaixar».
