La «caravel·la» és un barco de vela, de popa plana i d'una sola coberta. El buc, en comparació amb altres embarcacions de l'època, és relativament curt, ample i molt alt, amb tres arbres armats de veles llatines. Gràcies a la seua lleugeresa, fou possible afrontar les grans expedicions que culminaren amb el descobriment d'Amèrica.
El terme prové del galaicoportugués «caravela», que procedia del llatí «carabus», amb què es designava un vaixell de vímens, i este al seu torn procedia del grec «kárabos», que literalment significava 'escarabat'.
Per similitud amb la forma d'este navili, s'ha utilitzat la denominació de «caravel·la portuguesa» per a anomenar un cnidari de gran poder urticant, que sura en els mars càlids i temperats i és arrossegat pels corrents. Este animal és conegut també amb els noms de «born de vela», «botella blava» o «fragata portuguesa».
