La paraula «abadejo» és una denominació genèrica que servix per anomenar diferents tipus de peixos de la família dels gàdids. En una gran part del territori valencià, l'«abadejo», conegut en la terminologia científica com a «Gadus morhua», és un peix de cos cilíndric, amb tres aletes dorsals i dos aletes anals, que arriba a tindre més d'un metre de llargària. En les comarques meridionals valencianes rep el nom de «bacallar», i en altres zones del domini lingüístic se li diu «bacallà». En castellà se solen diferenciar dos espècies diferents amb els noms de «abadejo» i «bacalao».
La paraula «abadejo» prové del llatí «abbaticulu», que era un diminutiu de «abbate», 'abat'. Es diu així perquè, probablement, era molt consumit en els monestirs. En valencià es documenta ja des de ben antic. Concretament, en «El Llibre del Mustassaf d'Albalat de la Ribera», escrit en 1472, a on ja es parla tant de l'«abadejo sech com remullat».
