Femar

El verb «femar», provinent del llatí vulgar «femare», és encara molt utilitzat amb la mateixa funció que es feia servir antigament: per a indicar l'acció d'afegir a les terres de cultiu els excrements dels animals, sovint mesclats amb el jaç o altres matèries residuals. Hi ha coses que, a pesar del pas del temps, no han perdut la seua vigència. I una d'elles és la utilitat del fem per a augmentar la fertilitat de la terra. És la quadratura del cercle: la fase que completa el reciclatge complet del cicle vital. Els animals mengen els productes de la terra, absorbint els nutrients que necessiten per a alimentar-se, i tornen després a la mare terra, a través de les seues deposicions, el nitrogen que necessita per a produir nous aliments.

Ni que siga com a anècdota curiosa, cal remarcar que a Argentina encara s'utilitza el verb «femar» amb el mateix sentit que en valencià. Així ho fa constar el diccionari de la RAE. I no és cap casualitat. Ni una recialla del castellà antic. És el resultat de les grans onades emigratòries que, des de començaments del segle XX, partint del port de València, s'embarcaren rumb a aquell immens país per a intentar trobar nous horitzons en uns moments summament crítics. Les crisis impulsaren molts valencians a anar-se'n i les crisis han fet que molts dels seus descendents n'hagen tornat. Els cicles seguixen el seu curs.

Més informació...