Hoteleria

En els temps de reclusió que ens ha tocat viure per efecte de la pandèmia covidiana que patim, un dels sectors econòmics que més se n'ha ressentit és el turístic, compost especialment per milers d'establiments dedicats a la restauració i a l'hoteleria. La paraula «restauració» designa el 'conjunt de restaurants', i «hoteleria», el 'conjunt d'hotels'. Tant un mot com l'altre ens han vingut del francés: «restauració» és una adaptació de «restauration», i «hoteleria», de «hôtellerie». Però, mentre que la paraula «restauració» s'ha aclimatat bé en valencià (probablement perquè ja teníem prèviament la paraula «restaurant»), el vocable «hoteleria», en canvi, tot i que també teníem «hotel» ben assentat en el nostre vocabulari, en la mesura que entrava en concurrència amb la solució castellana «hostelería», sovint s'ha percebut com una forma estranya. «Hoteleria» és un neologisme: entrà en els diccionaris en els anys noranta del segle passat. En valencià també teníem «hostaleria», però no s'usava en este sentit sinó com a sinònim de «hostal». Esta forma, dins de la terminologia actual, es reserva per a un tipus d'establiments molt semblants als hotels però de menor categoria. Partint d'esta realitat, pareix lògic que al sector que agrupa tots els hotels se l'anomene «hoteleria».

Més informació...