Amb la paraula "pellorfa" (pronunciada amb "o" oberta) es fa referència a la membrana exterior que recobrix certs fruits. S'aplica sobretot a cereals i llegums, com la dacsa, el blat, l'arròs, els cacaus, etc., i, en general, a les pells seques. En moltes comarques valencianes es diu "pallorfa", canviant la vocal «e» de la síl·laba inicial per "a"; en altres comarques també es fan servir les variants "pellerofa" i "pallarofa". Però la forma més antiga és «pellofa», que ja apareix registrada en el «Tirant lo Blanch»: "cercha los que són ben madurs e posa'ls-se en la boca e menja's la molla de dins e lança la pellofa", es diu referint-se en este cas als grans de raïm. Ara, parlant d'esta fruita, es diria "pell".
En qualsevol cas, esta referència històrica ens pot ajudar a aclarir-ne l'etimologia. Perquè la variant més primitiva, "pellofa", permet veure clarament que es tracta d'un derivat de "pell" modificat amb el sufix "-ofa". Este sufix, poc comú, és d'origen preromà, probablement cèltic. La variant valenciana "pellorfa" és el resultat d'una alteració produïda per la interferència de l'arabisme "corfa".
