La paraula «canalla», com tants altres insults, sovint s'usa amb l'objectiu d'increpar a algú o de desqualificar-lo davant dels altres. El significat precís que li atorguen els diccionaris ha quedat diluït per l'ús —o, millor dit, per l'abús— consuetudinari. Actualment, este mot se sol gastar per a referir-se a algú que té mal cor, que obra habitualment amb maldat.
L'origen d'este vocable és curiós. El prenguérem de l'italià «canaglia», que, procedent del llatí «canalia», s'havia format per derivació de «canis», 'ca, gos'. Era un nom col·lectiu que s'usava per a referir-se a un grup de gossos. El gos és considerat el millor amic de l'home, però també des de ben antic s'ha usat com a insult. I això feu que «canalla» passara a utilitzar-se per a qualificar un grup de gent roín, vil.
Però, simultàniament, esta paraula ha adquirit també en una part del domini lingüístic el valor de «xicalla». Es tracta d'un ús metafòric que, partint del significat originari, s'ha traslladat a un grup de xiquets. Segurament, la imatge d'un grup de cadells corrent i jugant escandalosament evocava sentiments de tendresa, i per això passà a aplicar-se als xiquets.
A vegades els significats de les paraules es bifurquen amb significats antagònics. Com les relacions entre els germans, els amics o els membres d'una parella, que, havent estat molt units, quan la cosa es torç, s'insulten virulentament.
