torna esta vesprada a Pelayo la figura de De la Vega. El d'Almussafes va quedar fora de les combinacions inicials del Trofeu Fundació José Luis López però una inoportuna lesió de Francés, una altra de les jóvens realitats d'este esport, li va permetre entrar en acció per a deixar constància de la seua condició de figura. Acompanyat de Félix i de Tomàs II va derrotar al trio de Genovés II, Javi i Carlos per 60 a 50. El resultat és fidel a la igualtat viscuda en eixa confrontació però també a la qualitat exhibida pels vencedors que tenien un compromís molt complicat. Esta vesprada, el trio que encapçala De la Vega es mesura a un altre de poderosa força: Soro III, Raúl i Bueno. Una partida carregada d'interés, sense pronòstics, amb les apostes que quasi amb tota seguretat eixiran en iguals i en la que la jove realitat d'Almussafes té una nova oportunitat de demostrar que estem davant d'un jugador diferent, capaç de lluitar per l'hegemonia en els trinquets valencians.
Necessita la pilota valenciana de jugadors referencials, que transmeten poder i domini cada vesprada; pilotaris que en cada colp mostren un estil captivador; que posseïsquen força però també depurada tècnica, que gaudisquen en cada colp de la seua dreta i de la seua esquerra per igual; que dominen els rebots i que imposen la seua personalitat, amb serietat i solvència.
De la Vega, almenys fins ara, ha caminat per senda dura, lliure, disposat a demostrar que des del compromís amb un mateix es pot arribar lluny. El seu caminar és convincent. És conscient que cada vesprada és una revàlida en estos temps en què ja no pot perdre el temps. O tot o res. I va a per totes. Pot guanyar o pot perdre, que les estadístiques en este esport solen viatjar mitat a mitat, però el seu joc no pot defraudar. És conscient que són molts els ulls que li observen i que somien per elevar a les altures a un pilotari que captiva els sentiments.