El públic assidu a les passions de l'escala i corda tenia concertada ahir una de les cites de l'any al trinquet de Pelayo: la final de la Lliga Bankia. Després de tres mesos de competició, els equips de Benidorm, amb Pere-Roc II, Santi de Finestrat i Monrabal, estampats en roig, i el d'Almussafes, guiat per De la Vega, Fèlix de Dénia i Natxo de Beniparrell, blaus d'èxit amb Carlos del Genovés fent la pedra, posaven la cirereta al pastís en una final vibrant i enfervorida que guanyaren els representants de la Ribera per un ajustat 50-60. Pelayo en peça, guardonat amb la vistositat d'un matí primaveral convertit en diada festiva del món pilotaire, curull d'espectadors i espectadores, va aplaudir a tort i a dret una d'aquelles finals amb nom propi que no ha fet sinó enlairar la figura emergent de De la Vega, relator indiscutible de la partida.
El d'Almussafes es plantà al bell mig del trinquet amb els colps apresos de fa dies. La seua eixida fulgurant, de rebots primorosos i daus rocosos, va sorprendre l'equip roig encara al vestidor, tractant d'ajustar-se a l'esperit revelador que deixava anar De la Vega en cada pilotada. Amb 15-25, les postures ballaven la del 10 i la del 15, tal era el vertígen aclaparador dels blaus. Reaccionà a temps, però, l'equip de la Marina, que començà a trobar pilotada rere pilotada, abans no fóra més gros el clevill, l'entitat que els ha caracteritzat tot el campionat: la tenacitat, l'espenta imparable de Pere-Roc, situava el seu equip amb indicadors renovats davant els titubejos de Fèlix a mitjan partida, que no es trobava còmode front a la laboriositat de Santi, ferm i decidit a l'atac. La igualada a 35 resplendia. Foren els jocs més disputats, de bé a bé, amb quinzes treballats i acabaments apoteòsics. La final començava a glorificar-se a ulls dels espectadors. Va ser en este moment, el moment en què s'estava garbellant la partida, que els rojos no aconseguiren de llimar els detalls que exigeix una final i donaren un avantatge de dos jocs, 35-45, suficients per assegurar-se la feta de dau des d'on embastaren la victòria els blaus.
El tram final de la partida posava en joc el caràcter impertorbable de De la Vega en la primera gran final que disputava. Quan les pilotes duien més responsabilitat que força, mantingué la serenor i confiança en cada traçada, il·luminant el camí a Fèlix i Natxo, valedors d'un triomf que els obri les portes del reconeixement al seu esforç i enteresa guanyadora