P Com ha canviat l’Alcúdia en 40 anys?

R S’ha transformat totalment. El poble fa 40 anys estava partit en dos per l’antiga carretera N340 i tenia una mancança enorme d’instal·lacions. De fet, totes les existents actualment excepte el mercat municipal pertanyen a l’etapa democràtica. En estos 40 anys se produeix una gran cohesió social en integrar les dos alcúdies, la d’una i altra banda de l’antiga nacional. Deixa d’haver alcudians de primera i de segona. L’economia local acaba la seua transformació des de una base purament agrària cap a la industria i posteriorment els serveis. L’Alcúdia es converteix en un important hub industrial del sector metall-mecànic. L’agricultura canvia radicalment i s’impulsa la modernització del regadiu i s’hi introdueixen nous cultius que esdevenen fonamentals en l’economia local com és el kaki. El recorregut de l’antiga nacional es converteix en un bulevard comercial. Al albur de la transició cultural arribada amb la democràcia l’Alcúdia esdevé la capital cultural de la Ribera. L’impuls dels pintors locals, dels grups de rock i els escriptors es cristal·litza en forma del gran contenidor cultural comarcal que és la Casa de la Cultura, referent arquitectònic i de gestió.

Amb el desviament de la Carretera Nacional 340 i la urbanització de l’Avinguda Antoni Almela es posa en marxa un dels grans eixos transformadors del poble. Per donar vida a esta nova avinguda es crea la Fira Gastronòmica de la Comunitat Valenciana, que enguany compleix ja la seua 25a edició i que va complir amb el seu objectiu dinamitzador amb escreix, fins que el creixement va ser tal que aconsellà retirar-la de l’avinguda i crear-li un lloc idoni un poc més apartada, en la seua ubicació actual, el Parc de la Fira Gastronòmica.

P Quins són els projectes més emblemàtics i que han aconseguit millorar la vida dels ciutadans?

R Com ja he avançat, la desviació de la carretera nacional 340 i la seua conversió en l’avinguda Antoni Almela, que aconseguí erradicar la tradicional divisió del poble,també la construcció de la Casa de la Cultura, la creació del Torneig Internacional de Futbol sub-20 (Cotif), que enguany ha fet la 35a edició; la millora dels espais verds existents i la construcció de nous parcs, com ara el de la Generalitat, el de la Florida, el de la Petanca, o el de Nieder Olm. També cal destacar l’ordenació del parc de l’Estació, la placeta dels tres Arbrets, les places de Cervantes i Lope de Vega, les places de l’Església, País Valencià o Patinatge; la vianalització dels carrers del centre històric; la conversió de l’antic escorxador en la Casa de la Música, seu de la Filharmònica Alcudiana, el Centre Professional de Música, l’Agrupació de Músics Veterans de la Ribera, l’Ensemble de Percussió Pkart i Orsaxcova o la Ciutat Esportiva.

P Com definiria la vida alcudiana?

R Tranquil·la, moderna, il·lustrada. És un poble per a viure, amb serveis complets i excel·lentment comunicat.

P I quins són els reptes que queden pendents per al futur?

R L’adaptació als canvis socials del segle XXI, l’augment del percentatge de gent gran i la dotació dels serveis que aquestos necessiten. La conscienciació i adaptació de les persones, les empreses, les administracions i del poble general als nous estàndards mediambientals. Incorporar les polítiques de la triple R (reutilitzar, reciclar i reduir residus). A nivell d’infrastructures, el soterrament de les vies del ferrocarril és el principal repte que queda per davant.