La manera d’afrontar les crisis des de la política pot amainar les seues conseqüències o empitjorar-les. És per això que m’agradaria fer un repàs a les dades objectives per demostrar que, indiscutiblement, el model fiscal, impositiu i de polítiques anticícliques que defensem els socialistes, protegeix les classes mitjanes i treballadores molt més que el model liberal que pregona la dreta. El Partit Popular d’Algemesí es va fer càrrec de l’alcaldia el juny del 2007. En aquell moment estava a punt d’esclatar una crisi financera que es va emportar per davant el treball de moltíssima gent. Obvi podem pensar, una crisi sempre acaba afectant els sectors productius i, per extensió, les famílies i la seua economia. Però, vull demostrar-los que les polítiques aplicades pels governs del PP van empitjorar la situació.
La crisi va esclatar el 2008 i les seues conseqüències van començar a notar-se uns mesos després. Just en aquell moment, el gener del 2008, a Algemesí hi havia 8.484 cotitzants a la Seguretat Social i 1.427 persones aturades, el que representa el 12,71% de tassa d’atur. A partir d’aquell moment a Algemesí governava el PP, a la Comunitat Valenciana, també i, a Espanya, Mariano Rajoy estava a punt de fer-se càrrec de la presidència del Govern (2011). Després que tots tres governs coincidiren a la vegada, l’agost del 2013, les dades a Algemesí parlen per elles soles; 4.951 cotitzants, 3.191 aturats i una tassa d’atur del 40,91%.
Ja saben quina va ser la recepta de la dreta per superar aquella crisi; austeritat, retallades en els serveis públics fonamentals, rescat a la banca i cap ajuda, ni una, als autònoms, a les pimes o als treballadors. L’Ajuntament d’Algemesí, per aquell moment no donava cap ajuda als llauradors ni va modificar crèdit per donar suport a les botigues o a les empreses, si ho recorden, estavem immersos en una obra de 5 milions d’euros per construir un pàrquing que, deu anys després, encara està costant-nos diners de la butxaca.
El 2020 esclata la pandèmia i ens veiem obligats a aturar l’economia. Comerços tancats, empreses sense activitat i milers de persones a casa sense poder treballar. I vet ací la diferència. El govern socialista de la ciutat va impulsar una sèrie de modificacions de crèdit per valor d’1,2 milions d’euros per donar suport als autònoms, als llauradors i a les pimes i ha realitzat vàries edicions de la targeta activa per donar suport al comerç local. A això, hem de sumar les ajudes del govern socialista de la Generalitat Valenciana i els ERTOS impulsats pel govern socialista d’Espanya que han salvat centenars de milers de llocs de treball. El resultat? En desembre del 2021 a Algemesí hi havia 8.844 persones cotitzant a la seguretat social i 1.594 aturats, una tassa d’atur de menys del 15%.
Tot i que, entenem, que una família retalla la despesa quan passa per una crisi, hem de saber que la política no funciona de la mateixa manera. En el cas de la política és, precisament quan ve una crisi, quan cal incrementar la despesa pública per evitar que les empreses es ressenten i que l’economia s’estanque, això s’anomenen polítiques anticícliques perquè anem en contra del que sembla que el moment requereix. Davant una recessió de l’economia el que cal és posar diners en els sectors productius per evitar que les empreses quebren, tanquen i augmente l’atur.
Quant que haguérem avançat fa una dècada aplicant el nostre model. I quant que hem aprés els treballadors i les treballadores sobre qui gestiona millor l’economia i qui aplica les polítiques necessàries per no deixar-nos darrere.
(Font de les dades: SEPE)