Tots coneguem els fets del passat dia 3 d'octubre a les portes de la Seu, amb ocasió de la visita del Sr. Cañizares a la nostra ciutat: es tractava d'una mostra de rebuig a la seua persona expressada lliurement sense cap violència per un grup de manifestants. Hem vist també la reacció tan desmesurada que eixa protesta ha desencadenat, tant a les portes de la mateixa església com posteriorment en articles i comunicats per part de representants del clero pre-conciliar i de la dreta més rància.
De vegades ens acusen als republicans de ser radicals? I sí, clar que ho som, però no pel que diuen. Som radicalment defensors de la llibertat individual i col·lectiva, acèrrims defensors de la igualtat entre els éssers humans, i obstinats en aconseguir l'objectiu de la fraternitat mundial. No podem ni volem negar-ho i en eixa llavor estem permanentment.
Per eixa radicalitat en els valors rebutgem i ens enfrontem amb la paraula a persones com el Sr. Cañizares que quotidianament s'esforcen en maleducar als nostres fills en els col·leges, i als nostres veïns en les esglésies. Adoctrinant-los amb sermons contraris als principis dels Drets Humans, propugnant la desigualtat de gènere, la homofòbia, el racisme, i un llarg etcètera. Davant eixes actituds, nosaltres sempre estarem enfrontats. Però mai negarem el dret de existir a cap creença religiosa ni a cap ciutadà el fet de practicar-la.
També tenim que rebutjar l'ús que fa dels fets el PP local, per boca del seu ex-líder, Arturo Torró, que no té escrúpols en utilitzar la fe en una religió per a generar divisió i enfrontament entre la ciutadania. Diu: «la no presència de l'alcaldessa en un acte religiós ofèn als gandians catòlics» i «el regidor que va participar en la protesta deu demanar perdó i dimitir». Deu pensar el Sr. Torró que encara funcionen el nacional-catolicisme i la Inquisició, sense separació entre l'àmbit personal i el públic o de govern. Ai, quins temps!
D'altra banda, en un article publicat després dels fets, el ciutadà Francisco Llorens escriu que la gent que protestava fora de l'església el que va fer és «Irrumpir en la celebración para avasallar, insultar y perseguir? quemar nuestras fiestas, martirizarnos». Sr Llorens, per favor, tinga un poc de bonhomia, i siga més honest. Vostè sap que això no és cert. El dilluns no va passar res d'això, encara que sembla que vostè ho desitjara al cridar als manifestants: «Entrad y quemadla como en el 36, es lo que os apetece». Confirma que anar de màrtirs els ha anat molt bé al llarg de tota la història.
També diu que se sent perseguit «com en el 36». Beneïda persecució va tindre que li va permetre fer la missa amb normalitat, poder fer fotos als que protestaven, insultar-los, i després, escriure articles d'opinió virulents en la premsa radical i laica. No, Sr. Llorens, els perseguits són els homosexuals quan volen ser visibles i viure en parella. Perseguides són les dones que volen decidir del seu futur i del seu cos. I perseguits són eixos homes i dones, vells i xiquets, que fugint de la mort, travessen la mar, travessen reixes, travessen serres, i el que menys esperen trobar-se al final del seu viatge és a gent com vostè, xenòfobs i tancats al patiment de tants i tants que no formen part de la seua religió. Que el nostre Senyor ens protegisca dels seus súbdits més guerra-civilistes i que derrame sobre ells una miqueta de caritat cristiana, que els fa molta falta.
No volem acabar sense un espai per l'esperança. Des de l'Associació Republicana de la Safor fem una crida a la tolerància i al civisme, que es plasma en el respecte a la diversitat dins de la convivència diària entre persones lliures i conscients. Eixe és el nostre objectiu.