La sequera és el principal problema climàtic que preocupa a la població

La preocupació per la sequera aconsegueix al 94 % dels habitants del medi rural i al 90 % en els entorns urbans, segons els resultats d’una enquesta realitzada pel centre de pensament «ecologista liberal-conservador» Oikos i l’associació climàtica Llegats, publicada ahir dimecres.

Al voltant del 75 % dels enquestats veu necessària la restricció en el consum d’aigua per a activitats d’oci, només la meitat recolzen limitacions en les llars i menys de la meitat secunden limitar l’ús de l’aigua a regadius, detallen els resultats del sondeig, titulat «Buidada i verda? Actituds de l’Espanya rural enfront del desafiament climàtic i la transició ecològica».

Els incendis i la pèrdua de collites són els altres dos aspectes que generen una major inquietud, especialment a l’Espanya rural, segons el document, elaborat a partir de més de 2.000 entrevistes realitzades per IMOP Insights entre març i abril de 2023.

Per contra, la visió sobre la caça es compta entre les qüestions en les quals més es distancien les postures, de manera que més de la meitat dels qui viuen en el medi rural consideren que aquesta activitat «és totalment compatible amb la protecció dels espais naturals», mentre que menys de la meitat dels residents urbans comparteix eixa visió.

Este tema també suscita diferències entre els votants dels diferents partits polítics, de manera que el 73 % dels votants de Vox, el 63 % dels del PP i el 37 % dels del PSOE creuen que la caça és «totalment» o «bastant» compatible amb la conservació d’espais naturals, mentre que només el 18 % dels votants d’Unides Podem comparteix esta percepció.

Negacionisme climàtic

En general, l’estudi constata un «consens troncal» entre el medi urbà i rural sobre la necessitat de protegir el medi ambient i lluitar contra el canvi climàtic i confirma que el negacionisme d’este fenomen és residual: només ho defensen un 10 % dels enquestats.

No obstant això, s’han detectat diferències ideològiques significatives en relació al negacionisme climàtic, i mentre el 100 % dels qui van votar a Unides Podem o el 96 % dels votants del PSOE ratifiquen el canvi climàtic, el percentatge es redueix en l’espectre de vot del PP (84 %) i de Vox (64 %).

Dos terços dels enquestats donen suport a la urgència d’actuar contra el canvi climàtic de manera prioritària, si bé eixa opinió no és majoritària entre els votants del PP i Vox (el secunden el 38 % i el 19 % d’eixos votants respectivament).

D’altra banda, més del 70 % dels enquestats responsabilitzen del canvi climàtic al transport, la indústria i l’energia, i atribueixen una menor responsabilitat a l’agricultura i a la ramaderia, amb resultats encara més baixos entre els qui viuen en entorns rurals.

Així i tot, la meitat veuen necessari ampliar les regulacions mediambientals en el sector agrícola i ramader, però eixe suport és menor en el medi rural.

El canvi voluntari d’hàbits és recolzat per més del 70 % a l’hora de protegir el medi ambient i entorn de la meitat confien que la innovació tecnològica i científica reduïsquen la necessitat d’assumir grans sacrificis per a frenar el canvi climàtic.

No obstant això, la reducció de la natalitat o el decreixement econòmic són rebutjats per més de la meitat de la població, especialment en el medi rural.

Combustibles fòssils

Respecte als combustibles fòssils, el 60 % dels enquestats dona suport a la necessitat de limitar el seu ús, però només el 30 % és favorable a un augment dels impostos per a desincentivar-lo.

En el medi rural, el suport a estes dues mesures és menor (23 %) que en l’entorn urbà (50 %).

L’estudi constata també una bretxa ideològica en relació amb este assumpte i detecta quasi 50 punts percentuals de diferència entre el suport sòlid dels votants d’Unides Podem i el tebi suport dels qui asseguren ser votants de Vox. Esta diferència s’estén també a l’augment d’impostos, que oscil·la entre el suport del 8 % dels votants de Vox i el 51 % dels votants d’Unides Podem.