Pepe Sabater (València, 1965) presidix l'associació de Professionals de l'Ensenyament de Física i Química de la Comunitat Valenciana (PFQCV), que agrupa a 120 docents. La necessitat de fer pinya sorgí quan la Comunitat Valenciana es convertí en l'autonomia que impartix menys hores de Física i Química i quan l'assignatura fou «la gran oblidada» del concurs de trasllats de la Conselleria d'Educació. Formalment, fou registrada ara fa un any.
Com queda la Física i Química en l'esborrany de Secundària per al pròxim curs?
Com estava fins ara, exactament igual. Seguim sent la comunitat autònoma amb menys hores dedicades a la Física i Química en els tres cursos de Secundària, i només en dos és obligatòria: dues hores en 2n d'ESO i 3r, i tres hores optatives en 4t d'ESO. Algunes comunitats autònomes arriben a tindre quatre hores en 4t, que és un curs que prepara per al Batxillerat científic.
Les retallades d'hores es produïxen arran de la Lomqe?
Sí. Amb la LOE hi havia Física i Química en 3r i 4t d'ESO, amb dues i tres hores optatives respectivament, i en 1r i 2n d'ESO hi havia Ciències Naturals, amb tres hores cada curs. Amb la Lomqe, les Ciències Naturals de 1r passen a ser Biologia i Geologia i les de 2n són Física i Química, però es passa de tres a dues hores, així que perdem una...
Com s'adapta el professorat a esta pèrdua d'hores?
Ja era difícil impartir tots els continguts, fem el que podem. El currículum de 2n i 3r és el mateix per a tota Espanya i el ministeri no ha distingit què s'ha de vore en cada curs. Així, cada comunitat distribuïx els continguts com vol o deixa llibertat als instituts. A la C. Valenciana pràcticament no separem els continguts, però amb dues hores setmanals en cada curs és irrealitzable. No pots donar el mateix en 2n i amb més profunditat en 3r. A més, al currículum de la Lomqe hi ha un oblit imperdonable: l'estudi de les ones, que permeten el wifi, el microones, el telèfon mòbil... que no estan en cap nivell d'ESO i sí que estaven en la Logse i la LOE. La termodinàmica ja no es dóna en 2n de Batxillerat i per a 1r és molt complicada. També han desaparegut optatives com Tècniques de Laboratori, Mètode científic... que permetien completar les assignatures de l'itinerari científic. Ens haguera agradat que foren de lliure configuració autonòmica.
Es pot portar a l'alumnat al laboratori a fer pràctiques amb este horari?
O té molta voluntat el professorat, o en 2n, 3r i 4t d'ESO és anecdòtic; és molt difícil si no reduïm les ràtios. En Batxillerat, quan ja no necessites desdoblaments i podries anar al laboratori, la programació és tan immensa que tampoc tens temps. Les pràctiques, que són una xicoteta investigació, requerixen dues o tres sessions, perquè els alumnes han de saber què volem investigar. En quant el material, ara hi ha centres en els quals els laboratoris estan desmantellats.
Com afecta açò als estudiants que continuen els seus estudis per la branca de les Ciències?
Segon de Batxillerat és una preparació per a la Selectivitat, t'oblides de la didàctica i els prepares per a les PAU. Moltes vegades no es pot fer altra cosa.
Es pot innovar en esta situació?
Condiciona molt. Dues hores a la setmana no permeten aprofundir i quan arriba el divendres has de recordar als alumnes que eres el professor que va estar el dimarts a classe. L'aplicació de les noves metodologies no pot fer-se per decret; el professorat necessita una formació adequada i per a això valorem positivament la implantació dels Cefire, concretament l'CTEM (Ciència, Tecnologia, Matemàtiques).
La Conselleria d'Educació va dir en agost de 2017 que en dos cursos es recuperarien les hores. Hi ha un compromís?
Amb nosaltres no hi ha hagut cap compromís, s'han mantingut reunions, però en l'esborrany no s'ha arreplegat cap de les nostres demandes. Els polítics parlen molt de la importància de la ciència, el BOE i el DOCV destaquen la Física i Química, però a l'hora de la veritat no es percep a l'aula. Reclamem un pacte educatiu per la ciència, que contemple les necessitats de l'ensenyament científic en tots els nivells.
La Filosofia sí que augmentarà hores el pròxim curs...
No sabem per què, però a les nostres reivindicacions no se'ls ha fet cas. Tal vegada la Filosofia ha sabut fer-se més visible de cara a la societat, dient que és una assignatura que ensenya a pensar, però les ciències també.
Per què és important que la ciència estiga present en la formació dels alumnes?
En el segle XXI els futurs ciutadans han de saber sobre les fonts d'energia, l'efecte hivernacle, el canvi climàtic, la genètica, les vacunes, els additius en els aliments, com funciona la tecnologia que ens envolta... per a valorar els avanços científics de forma positiva i distingir entre ciència i charlatanería. A més, si coneixen la matèria els estudiants poden decidir si desitgen continuar amb estudis científics o no. A l'hora d'anar a la universitat, la Física puntúa per a accedir al 67 % de les titulacions de la Universitat de València, i la Química en un 43 %.
El sistema actual maltracta les vocacions?
Sense dubte. Es perden vocacions, no només en Secundària, també en el pas a la universitat; són molts els estudiants de Batxillerat científic que després es matriculen en altres opcions. Hi ha un descens de l'alumnat en el Batxillerat científic perquè, amb una càrrega horària tan escassa, l'assignatura resulta difícil. També juga un paper important la percepció del món laboral.
Si els adolescents es volen dedicar a la investigació en un futur, en Espanya és molt complicat.
Sí, és una carrera llarga i molts alumnes ho plantegen a classe, perquè tenim una fuga de cervells considerable. L'escàs teixit industrial també fa que els alumnes es plantegen fer una enginyeria. Tot influïx.
És possible innovar amb coses com la taula periòdica, que tota la vida s'ha aprés de memòria?
Aprendre de memòria, com es fa amb la taula periòdica, no perjudica l'alumnat, la memòria té molts avantatges. Ara, no té sentit si no s'entén que darrere d'ella hi ha una estructura i que la seua forma no és capritxosa. Ara, els elements es poden memoritzar amb jocs, hi ha moltes app.
