Joan Escrivà (Castelló, 2000) estudia 2n de Batxillerat a l'IES María Enríquez de Gandia. Ha guanyat les fases estatals de les Olimpíades de Biologia i Geologia, que es celebren per separat, el que fa que siga un fet inusual. Les medalles d'or venien acompanyades de dos bitllets: un a Iran i altre a Tailàndia, on este estiu es celebraran les competicions internacionals. Assegura que l'èxit, que encara no es creu, és compartit amb la seua família i tot el professorat.
Enhorabona! S'esperava guanyar i, a més, per partida doble?
No m'esperava ni passar! L'any passat vaig anar a les de Geologia i vaig quedar 4t i només passaven tres. Enguany sí que tenia possibilitats, però pensava que a la Nacional i ja està. D'ahí a guanyar les dues...
Què van preguntar en la fase nacional? En què incidixen els organitzadors de les proves?
Per exemple, la Geologia la combinen amb les Ciències de la Terra i pregunten sobre tipus de roques, morfologia i relleu, meteorologia... coses molt variades. De Biologia, qualsevol cosa: Zoologia, Botànica, Microbiologia... un poc de tots els camps. Els nivells nacionals són molt difícils.
Quina és la clau per a traure un bon resultat a les Olimpíades?
A més de buscar una persona que tinga un bon nivell, també busquen persones que sàpiguen raonar. En eixes situacions moltes vegades no estàs segur de la pregunta, perquè és molt específica. Te la jugues, perquè són tipus test, però has de raonar amb el que saps i tindre perícia.
Com es va preparar per a les proves?
Les meues dues professores de Biologia i Geologia a vegades fan alguna menció a les Olimpíades a classe, perquè són preguntes interessants. Són dues assignatures que m'interessen molt i per això intente assolir un bon nivell. Després de passar les fases autonòmiques vaig buscar exemples a internet, vaig estudiar amb el llibre... com un examen normal. A més, a la universitat després de les autonòmiques ens van fer un curs de preparació, que van ser dos dies i dues jornades de pràctiques.
Com afrontava les proves? Estava nerviós o segur?
Estava molt insegur, perquè el primer dia vaig conéixer a la resta d’estudiants. Veus que tots tenen molt bon nivell, perquè ja han sigut seleccionats. Primer t’espantes un poc i penses «ai, mare!» i veus les proves i et quedes un poc desconcertat, però és una experiència molt bona, molt interessant.
A partir d'ara i fins a les competicions internacionals, què li espera?
A final de juny els organitzadors de les dues proves nacionals faran un curs de preparació d'una setmana a Madrid, on ens ensenyaran algunes àrees que a l'institut no veiem i repassarem per a preparar-nos per a les Olimpíades internacionals. El curs de Biologia, per exemple, serà a la Universidad Autónoma de Madrid.
Esta oportunitat, a més, també li permetrà viatjar. Què espera de l'experiència?
Només anar a estos països ja és un honor i una sort, perquè vas en representació de totes les persones que s'han presentat. I anar a països tan exòtics i diferents, com Iran i Tailàndia, encara és més guai. A més, allí també tindrem temps per a fer excursions, assistir a conferències... per a aprendre moltes coses. No ho pots comprar amb diners.
Tanmateix, ja ha tingut l'oportunitat d'estar a la universitat...
Sí. També, a les Olimpíades de Biologia, només per haver passat la fase autonòmica i haver sigut sel·leccionat a la nacional, et donen l'oportunitat d'anar una setmana a un centre del CSIC, a fer una estada. Jo vaig triar un de Barcelona, però presentes una llista amb les preferències.
Amb les bones notes que té, com veu el seu futur? Ja sap quina carrera triarà?
Des de ben menut he sabut que vull estudiar ciències, però encara no sé quina carrera. Sóc una persona a la qual li agrada molt saber de coses diferents. Tot està relacionat: la Geologia, la Física, les Matemàtiques... cada dia canvie d'idea.
Quina és la clau per a guanyar les Olimpíades, per a traure bones notes... Estudia molt a casa? O és suficient amb atendre a classe i fer els deures?
Són molts factors. Primer has de tindre professors com els que tinc jo, que tinguen interés. Per part de l'alumnetambé cal interés, així tot va millor, perquè atens a classe i després a casa et preocupes per l'assignatura; moltes vegades no és sols estudiar el que dónes a classe... Tinc molta sort perquè amb la meua família moltes vegades he anat al camp, a conferències, i a cursos per a estudiants (Campus científic del CSIC, Practicum de la Universitat Politècnica de València...). Per a ampliar, busque informació per internet. La clau és l'interés: quan alguna cosa t'apassiona, no tens problema en saber més i ho disfrutes i t'enrecordes de tot.
Com amplia coneixements pel seu compte? Quins consells donaria a altres alumnes?
He tingut la sort d’arribar a un bon nivell d’anglés i en Youtube i a internet hi ha moltíssimes pàgines de divulgació i comptes de Twitter. Servixen per a repassar la base teòrica d’allò què dónes a classe i damunt et trobes casos pràctics molt curiosos. Són coses que no es poden fer a classe, perquè el currículum està molt concentrat, però a casa es poden buscar i tot, en conjunt, acaba d’ajudar. Per exemple, en castellà hi ha a Youtube un canal de ciència, «C de Ciencia», que no requirix tindre un nivell especial. Aprens molt i, damunt, és una altra manera de vore-ho.
Des de quan té este interés per les ciències? Què és allò que més li agrada?
En part per la meua família, perquè els meus pares van estudiar la branca científica. Però el que més m'agrada de totes les ciències (la Física, la Matemàtica, la Biologia, la Geologia...) és el pensament que hi ha darrere, la recerca per conéixer el món i entendre-lo millor. M'agrada el saber, poder entendre com passen les coses, perquè una vegada ho entens tot és més bonic. Si no saps sobre una cosa, no la pots apreciar.
Quina és l'assignatura que millor se li dóna? I la que pitjor?
És molt difícil dir això, perquè m'esforce molt en totes les assignatures. Totes les trobe interessants i tinc notes molt altes. Fins i tot la Història la pots relacionar amb la ciència. Ho veig tot molt interessant i totes les assignatures em semblen les més fàcils i les més difícils. M'agrada saber, sobretot.
