Blog 
Ecosistemes
RSS - Blog de Maria Josep Picó Garcés

El autor

Blog Ecosistemes - Maria Josep Picó Garcés

Maria Josep Picó Garcés

Periodista ambiental i científica. @mariajpico

Sobre este blog de Sociedad

Converses sobre medi ambient, sostenibilitat, salut i ciència. Reflexions de la vida urbana i la natura, dels ecosistemes ecològic, social, comunicatiu, econòmic... Imatge: Barranc de la Pegunta, al Parc Natural del Penyagolosa. Foto: Sergio Montagud.


@mariajpico

Archivo

  • 01
    Septiembre
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Medi Ambient

    Mercantilisme pels arbres

    Fa deu anys, el guionista Paul Laverty va llegir la notícia que esdevindria el germen de la pel·lícula El olivo, dirigida per Icíar Bollaín. Aquell retall de diari «es va fixar en la meua ment, però havia de construir els pilars d’una història per al cinema amb els components bàsics». El mateix període, una dècada, ha passat des que es va aprovar la Llei valenciana de patrimoni arbori monumental i, encara, no es disposa del reglament imprescindible per fer possible la protecció de quasi un miler d’exemplars al territori autonòmic.

    Compromís ambiental i crítica a l’economia neoliberal. Amb aquest binomi, Bollaín i Laverty van presentar También la lluvia en 2010, un film que donava protagonisme a les protestes populars de la «Guerra de l’aigua» a la ciutat boliviana de Cochabamba l’any 2000, arran la privatització de l’abastiment municipal. El Olivo porta a la gran pantalla uns episodis ben recents que hem viscut al nostre paisatge més pròxim: l’especulació amb el territori, la depravació política en detriment de l’entorn, la fi de la bombolla immobiliària i el mercantilisme per arbres centenaris, com ara les oliveres. A més, la pel·lícula aglutina lluita local i global, ja que parteix de la reivindicació d’una sola olivera per a ampliar la crítica fins a les grans corporacions energètiques que malmeten els recursos naturals del planeta.

    El nou departament autonòmic dirigit per Elena Cebrián ha anunciat que el reglament per fer possible la preservació d’arbres monumentals i singulars podrà estar enllestit a finals d’enguany, mentre que també s’està actualitzant el catàleg d’exemplars que mereixen ser conservats. L’actual document recull quasi 900 exemplars de 63 espècies botàniques, situats tant en sòl privat (el 64 %), com en terreny públic, encara que en menor mesura (un 36 %). La més representada és, efectivament, l’olivera, amb un 36 %, però el segon arbre d’explotació agrícola amb exemplars que requereixen atenció és la garrofera, amb un 8 %. Aquest arbre i el seu conreu constitueixen un emblema del paisatge mediterrani i no sols disposem d’exemplars magnífics, sinó que la garrofa, com a producte gastronòmic, dietètic o per a l’elaboració alimentària, presenta importants valors, sovint desconeguts, que hauríem de recuperar. La tercera espècie agrícola en el catàleg és la palmera datilera (5 %), i es mostren molt rellevants altres arbres silvestres com ara la savina turífera (7 %) i la carrasca (7 %).

    I mentre Bollaín i Laverty presentaven El olivo en diversos indrets valencians, com ara Càlig, on es va rodar part del film, l’Ajuntament de Bellreguard nomenava fill predilecte Joan Pellicer, nou anys després de la seua mort. El metge estudiós de la natura i la cultura, promotor de l’etnobotànica valenciana, va fer una gran tasca divulgativa per donar a conèixer els valors i propietats de plantes i arbres. Precisament, el fruit de l’olivera era un dels tresors destacats pel naturalista de la Safor, com revelen les paraules que va recordar en el seu homenatge Josep Bernabeu, catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat d’Alacant: «una de les pitjors calamitats culinàries i nutricionals, amb no poques repercussions en la salut individual i col·lectiva, és la desaparició de la taula del plat d’olives amargues, que mai ha faltat, des de fa mil·lennis, en aquestes terres banyades per la mar nostra, ni en la taula luxosa ni en la humil, encetant i tonificant amb la seua crua i divina amarguesa tots els àpats, i compensant i depurant els excessos i les manques».

     

     

    Article publicat al nº 416 de la revista Saó, corresponent a juny de 2016.

     

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook