Blog 
Reflexions - Reflexiones
RSS - Blog de Antonio Ruiz Cano

El autor

Blog Reflexions - Reflexiones - Antonio Ruiz Cano

Antonio Ruiz Cano

Ex-Directivo de Empresas Públicas. Licenciado en Derecho y Graduado Social. Procuro ser objetivo en mis apreciaciones y fundamentar mis afirmaciones,con datos preexistentes, a ser posible contrastados.

Sobre este blog de Nacional

Reflexionar desde otra perspectiva y quizás diferente visión sobre los acontecimientos que nos afectan a los valencianos en todos los aspectos.


Archivo

  • 25
    Abril
    2015

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    EL PARANY PER A LES ELECCIONS

    Fa un fum d'anys em sorprenia per què abans de cada convocatòria electoral sorgia indefectiblement un tema únic i excloent com és la defensa de la simbologia valenciana i ara, després de comprovar la reincidència sistemàtica i monotemàtica, sospite que no és una coincidència, sinó que és una eina que és utilitzada només en les dates pròximes a eixes fites de la ciutadania amb les urnes.

    Indubtablement, molts valencians pensem que és un assumpte important, però no podem comprendre perquè esta qüestió identitària sempre esclata només quan són properes les eleccions legislatives per a elegir els nostres representants en les institucions autonòmiques, i també sempre són promogudes pel mateix partit polític amb responsabilitats de govern en esta terra (Partit Popular), que mai de la vida no ha sigut capaç de fer absolutament res, en tot el temps que va de fita a fita electoral, per promoure i promocionar l'ús de la nostra llengua en les institucions i en les relacions amb els ciutadans i que ells, per bé, no saben ni parlar-la (http://www.levante-emv.com.levante-emv.com/blogs/reflexions-reflexiones/el-discurso-del-caloret.html).

    Paradoxalment, els temes (valors) que serveixen de controvèrsia i que són els que normalment fonamenten la convivència dels pobles, ací, a casa nostra, no sols ens divideix, sinó que se superposa i sobreïx a qualsevol altra qüestió per molt greu i urgent que siga i a més ens fa oblidar (a un important nombre de valencians) els disbarats, balafiaments, fraus i suborns dels mateixos polítics que són qui provoquen estes baralles, quan en 20 anys de govern han fet no res per fomentar i normalitzar l'ús de la llengua en tots els estaments de la vida pública.

    Per tot açò, em sembla que, en arribar eixes dates, els polítics que ja he esmentat fan servir, metafòricament, l'envisc adient, en forma de polèmica, on són capturats indiscriminadament un munt d'ocells de tot tipus (principalment “pardalots”). Òbviament en esta trampa no hi cauen els ocells ja engabiats que estan ben nodrits (en tots els aspectes) i que, per descomptat, ja estan sotmesos, i tractaran d’acomboiar i embolicar altres ocells amb cants melodiosos i entabanadors. Tampoc no són atretes esta crida les aus depredadores ni les omnívores com les gavines que mengen, fins i tot, les despulles d'altres animals.

    Tanmateix, tot açò no és suficient per a completar esta trampa, ja que és necessari comptar amb un reclam per atraure d'altres aus al lloc on es troba el parany, és a dir, s'ha de disposar també d'un ocell que refile meravellosament i que el seu so anacàmptic es propague bastant .  De portaveus útils per a estos fins també en tenen estos polítics que governen la Generalitat Valenciana, que no els importa menysprear a les autoritats acadèmiques i inclús a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, (competent legalment en esta matèria) i atorgar un rol de controlador a una altra institució antagònica, com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat que, se m'antulla que realment mai han tingut una posició ferma davant dels malbarataments d'este Govern, ni han fomentat ni exigit com calia l'ús de la llengua en cap àmbit, llevat del familiar, però que, ara com ara, serveixen per injuriar els vertaders promotors, fent-se ressò i servint d'altaveus de les posicions anti-acadèmiques del Govern del P.P.

    La preparació d'estes trampes, exposades metafòricament,  fa que els valencians s'assabenten de quan hi són properes qualssevulla de les eleccions que s’han de produir en l'àmbit de la nostra comunitat autònoma i que, malauradament, els ocells de gustos senzills caiguen presos indiscriminadament, però també algunes aus que suposem més astutes i que haurien d'ignorar plantejaments absurds, les quals no han sigut admeses ni acceptades per cap òrgan amb capacitat, coneixements i competència com el Consell Valencià de Cultura, la Universitat, inclús de personalitats tan poc sospitoses com el recentment finat Pere Maria Orts i Bosch o l'eurodiputat del PP. Joaquín Colomarde.

    En conseqüència, davant d'estes provocacions crec que seria més encertat fer palesa les coses que ens uneixen com a poble, sense ambages, i vorejar aquelles altres qüestions que s'han posat com element de confrontació i discussió per a obviar i distraure'ns d'altres assumptes que ens afecten i que haurien d'afavorir a les persones amb menys possibilitats econòmiques i que la crisi ha colpit amb força, sense que este govern haja fet absolutament res o, pitjor, inclús haja dificultat les ajudes necessàries com les destinades als dependents, a l'educació, etcètera, etcètera.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook