Les últimes notícies amb Rato com a colofó d´una llarguíssima llista d´imputats i jutjats per corrupció confirmen que les pretensions d´integritat i puresa del PP ja són només paraules buides per a convençuts.
Històricament el PP es va configurar com a hereu de les elits del tardofranquisme que va absorbir les últimes restes de l´UCD i el CDS així com els diversos partits liberals, democristians i regionalistes per constituir un únic bloc que poguera fer front a l´imbatible partit socialista dels anys 80 i primers 90. Vertadera màquina de poder que agrupa el que en altres països serien diversos partits, esta voluntat d´assolir el predomini sempre s´ha traslluït en la seua política d´oposició descarnada i tremendista i plena d'oportunisme i que al mateix temps ha sigut l'únic ciment que ha permés unir parts tan diverses.
No es tracta de fer una causa general però tant el poder omnímode que ha gaudit en gran part d´Espanya durant decennis i els seus propis orígens en les elits socioeconòmiques expliquen en bona mida la corrupció que ara comença a afectar-lo i que en un país amb una democràcia avançada l´haurien fet fora de les institucions fa temps
Així docs podem concloure que tot i la seua aparent fortalesa, cimentada en les xarxes clientelars, el vot més tradicional i la falta d´opcions fins ara, el PP pot estar acostant-se a un final poc gloriós per l´exercisi del mateix poder que tant han buscat, accentuat per les seues pròpies contradiccionsi i divisions internes i per la surgència d´una força de centredreta neta i amb propostes de regeneració creïbles. Heliodoro Villanueva. Elx.
