«Encara en queden d'estos?», va dir una companya meua quan en presentar-se a l´escola on havia estat destinada després de la transició, un mestre la saludà amb el braç en alt i un «¡Arriba Espanya!». Eixa mateixa impressió m´he dut en llegir una columna en la «Mirada del lunes» que m´ha transportat a uns temps que jo creia periclitats: els de la batalla de València, la reventa plenaris... auspiciats per les forces més reaccionaries que «defendían el valenciano» parlant en castellà i sense escriure una paraula en valencià.
L´autora de l´article (brofegada diria jo a l´escrit) sembla tenir més barra si cap encara quan qüestiona la unitat de la meua llengua, cosa que no fa amb el castellà, andalús o argentí per exemple. O quan en els atacs al «tripartito» arriba fins i tot a responsabilitzar-los de los «barracones escolares». Senyora Torrado: no s´assabentat vosté de l´orige de Ciegsa? Pense que a la dreta valenciana de la que vosté evidentment forma part, també deu haver gent que no necessita fomentar la incultura per assegurar-se la supervivència política.
Comprenc o intente comprendre el seu estat d´ànim. «Venceréis pero no convenceréis». Però és que ara vostés, a més a més, no «habéis vencido». Democràcia. I no dubte que el meu poble, el poble valencià, serà crític amb el bagatge de corrupció heretat. I que serà capaç d´assolir un nivell cultural que el fassa resistent a demagògies com la seua.
No ens fareu castellans! Però pense continuar llegint obres com el Martín Fierro i altres andaluses i/o castellanes a més de en la meua llengua. Norbert Blasco. Alzira.
