Deixem-nos d´ironies subtils, d´afalacs genuflexos i de romanços. Al poder central, mane qui mane, els valencians no els importem un bunyol. Deia jo que entonar la cançó predilecta de cada estiu (des del marqués de Campo fins als pròxims10? 20? 30 anys?), amb la partitura i lletra del maestro Rajoy, és una perfecta inutilitat. Ganes de fer riure. Ens aboquen orins al cap i xiulen fent veure que plou. Perquè reclamar el hit parade del Corredor Mediterrani amb l´argument que els territoris més productius d´Espanya arribarien més aviat a Europa i, per tant, serien més competitius, aconsegueix, precisament, el contrari del que es pretén. Només de sentir l´al·legat de la lògica econòmica, els ressorts nacionalistes es posen en funcionament i parturient montes, nascetur ridiculus mus: han parit un desgavell colossal, el corredor Central, contrariant les directrius de Brussel·les. Però no us desanimeu, que són capaços de fer-ho si, a canvi, inutilitzen la normal connexió per la Via Augusta.
Si els polítics volen una infraestructura o un finançament més just, farien bé demostrant que són capaços d´abandonar el joc si les cartes estan marcades. El nacionalisme espanyol és un estrateg solvent; tafur i trampós, però bon estrateg. Ens lleva la vedriola i nosaltres tornem a la timba. No seria millor deixar de jugar? Si en eixe antre de perdició sempre hem perdut, perdem i perdrem, què fem acudint al tuguri on ens deixen a la intempèrie? Que no tenim vergonya? Vicent Moreno Mira. València.
