En fa molt que volia escriure sobre aquest tema. Tot va començar un dia en una xarrada on hi havien 4 dones de la política actual parlant de feminisme i de les diferents avinenteses que tenim les dones per arribar als mateixos llocs de poder que els homes. Com sempre, va entrar el tema educatiu. Per canviar aquesta situació on les dones ens vegem contínuament relegades a un segon pla, la solució és educar en igualtat i com no la responsabilitat dels mateixos de sempre, les i els docents.
Em va fer ràbia perquè constantment escolte la mateixa frase, són temes estipulats al currículum educatiu com a transversals. És a dir, la transversalitat inclouria que en qualsevol aprenentatge que l´alumnat fa cada dia es pogueren aprendre valors de cooperació, de solidaritat, de consciència crítica i igualtat. Greu error deixar com a transversals els continguts més importants per ser persones i per viure en una societat justa per a tots, si tenim en conte la inflexibilitat del nostre currículum i la demanda del sector econòmic i de les famílies.
Dins dels plans d´estudi de Magisteri no hi ha estipulada una formació de feminisme, no se forma al professorat per establir en les escoles un model dialògic d´educació igualitària, de resolució de conflictes, de cultura de pau, d´importància de la cooperació, d´actuacions educatives d´èxit avalades científicament. Si no tenim professorat format difícilment es va a transmetre aquests continguts transversals que es queden ocults dins de la programació d´aula.
En un currículum educatiu com el nostre, les activitats relacionades amb els temes transversals queden relegades a treballar-les un parell de dies dins de les setmanes culturals de les escoles (i com a molt, perquè ara és més modern treballar les noves tecnologies o l´anglès). Necessiten d´un temps específic i d´uns continguts específics. Si realment pensem que són els temes centrals educatius, i sobretot si no volem continuar perpetrant una societat patriarcal, individualista, egoista i masclista que és el que estem fent ara, haurem de començar a actuar.
Haurem d´educar en valors però valors reals, i per això és necessari temps i necessàries són polítiques educatives reflexives i conseqüents. Durant aquests anys de treball, hi ha dies frustrants on molts docents pensem si realment val la pena continuar formant part d´un sistema educatiu centrat en formar personetes obedients i bons treballadors per al futur. Leticia Piquer Ortiz. (Mestra de Pedagogia Terapèutica) València.
