En els últims dies s´ha anunciat la normalització (per fi) del topònim de la ciutat, que passarà de la denominació bilingüe, a l´única: Castelló de la Plana, en valencià. Amb aquest canvi, ja en són 328 els municipis que l´Acadèmia Valenciana de la Llengua recull com a normalitzats. En les nostres comarques el cas més recent és Benlloc, que ha eliminat la «h» final com d´altres localitats valencianes (Albuixec, Alberic...), però possiblement el cas més destacat siga el referent a la ciutat de València, una ciutat tan oberta com el seu accent.
Com assenyala el manifest d´experts, «la ene final de Castelló és aliena a la nostra història i cultura, és causant d´una situació si més no, estranya. Que bé faria la recuperació del nom únicament en valencià, per raons històriques i filològiques i de dignitat i estètica, i més tenint en compte que aquesta decisió no causaria danys d´interpretació a tercers». Tot sense oblidar el Grau, el districte marítim, que també normalitzarà el seu nom. Ara bé, com sol passar en aquesta terra, les crítiques no s´han fet esperar. Perquè, com diu el periodista de RTVV Miquel Àngel Picornell, al País Valencià abunden els filòlegs de «barra de bar».
Amb franquesa, la desaparició de la lletra «n» de la paraula no suposa cap problema per a la ciutadania, siga de Madrid o de la Xina Popular, ni tampoc per als dispositius electrònics com ara Google Maps que ja recullen la denominació en valencià en la seua base de dades. Tampoc per als mitjans de comunicació, com aquest, on la denominació en valencià està àmpliament acceptada encara que el castellà siga la llengua habitual. Ni tampoc per a l´home de l´oratge, que seguirà comentant de la mateixa manera si plou, neva, o deixa de ploure.
Obviant aquesta part, la majoria de la població ha rebut la notícia amb gran satisfacció perquè la mesura repara una demanda històrica de la vila de Castelló. És a dir, fica trellat. La següent passa hauria de ser reviscolar l´ús de la llengua en les Festes de la Magdalena. Recentment hem pogut comprovar com les diferents activitats que organitzen empreses, entitats i inclús col·lectius locals arraconen la llengua pròpia. Perquè promocionar el valencià no és simplement editar un llibret, és viure la festa en valencià. La Carta Lingüística de Castelló per la Llengua, assumida per les forces del govern municipal, és molt clara: «el valencià és la llengua de les festes de Castelló». És en aquest terreny que caldrà dedicar forces.
Sóc optimista en la tasca de normalització del valencià i considere que s´està realitzant una bona feina per part de les institucions (ajuntaments i Generalitat), en sintonia amb les entitats cíviques i culturals. Res a veure amb l´anomalia dels últims vint anys. L´impuls ha de venir, clarament, de la societat civil, però l´administració té el deure d´escoltar i adoptar mesures concretes que permeten avançar cap a la normalitat. En aquest sentit, celebre les iniciatives de l´àrea de Normalització Lingüística i del regidor Ignasi Garcia amb la certesa que serviran per avançar i resoldre temes pendents. Perquè l´administració no pot ser espectadora passiva dels canvis sociolingüístics: cal que siga part indispensable en la promoció de l´ús social del valencià a la ciutat.
Ara, per la conscienciació que pertoca, caldrà explicar els canvis i fer molta pedagogia. Com que si volem, podem, fem-ho possible.
