Quan la festa més representativa d'un poble se cimenta en el treball en equip, la força col·lectiva i l'esforç comú, la germanor queda refermada. És per això que no és difícil entendre que, quan esta celebració, gairebé ancestral, pateix fins a quasi desaparèixer, siga la ciutadania, organitzada com mai, la que ix al seu rescat. Va ocórrer fa dècades i este mateix treball comú va portar amb el temps a la Festa de la Mare de Déu de la Salut d´Algemesí a ser Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per a la Unesco.
I és que la festa riberenca, que se celebra al mes de setembre i a la qual cada any van més visitants, està plena de símbols d´un contingut excels. Tot comença i acaba a la basílica de Sant Jaume i el recorregut d´esta processó finalitza en la capella de la Troballa amb l´entrada de la imatge de la Mare de Déu en el lloc on, segons explica la tradició, va ser trobada en el tronc d'una morera en 1247. La segona de les processons comença al matí següent, el 8 de setembre, a les 10 hores, des de la capella de la Troballa i finalitza al migdia a la plaça Major.
La tercera, per la seua part, s´inicia eixe mateix dia a les 19.30 hores des de la basílica de Sant Jaume i acaba definitivament sobre les dos de la matinada en la basílica. Les tres processons del 7 i 8 de setembre tenen una estructura idèntica i totes incorporen els balls i les torres humanes que han fet que estes festes tinguen un reconeixement internacional, ja que han estat declarades per la Unesco com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Abans de les muixerangues (com així es coneixen les torres humanes) els xiquets i xiquetes que representen els misteris i martiris inicien el seu particular recorregut amb la interpretació del Misteri d´Abraham, la temptació d'Adán i Eva, la vida de Santa Bàrbara, Sant Bernat i «els capellanets». La Muixeranga i la Nova Muixeranga fan crèixer centenars de torres humanes i figures simbòliques al llarg de les tres processons pels carrers de la ciutat, plenes de gom a gom. Els estudis històrics indiquen que la muixeranga podria tenir les seues arrels al segle XV, mentre de la seua incorporació a la processó hi ha referència documental datada l'any 1733.
La primera de les danses és el Ball de Bastonets, un ball trepidant de tres grups de huit persones que acompanyen els seus passos i la música del tabal i la dolçaina amb bastons i planxes. Tenen una sèrie de coreografies en les quals, a gran velocitat, colpegen bastons i planxes. Documentadaper primera vegada en 1839, té un caràcter guerrer. A continuació fan la seva aparició els balls dels més menuts. Pastoretes, Carxofa i Arquets tenen una consideració de ball iniciàtic, ja que és en ells on els xiquets i xiquetes s'incorporen a la processó. Del Ball de Pastoretes i de la Carxofa existeixen documents que testimonien que ja formaven part de la processó en 1830.
El Ball de les Llauradores és el més recent a incorporar-se a les processons, en 1906. Homes i dones, vestits amb la indumentària tradicional valenciana del segle XVIII, ballen el bolero que els músics interpreten amb els instruments de vent propis d'una banda. Els Tornejants són l'últim ball. Obren la part religiosa de la processó i tant per la seva indumentària com per la seva espectacularitat se'ls considera com els cavallers de la Mare de Déu. Existeixen dos tipus de ball, Floretes i la Fugida. Esta última és el més llarg i recorda un torneig medieval.
La processó de Volta General, la que té lloc la vesprada i nit del 8 de setembre, inclou la presència dels personatges bíblics de l'antic i nou testament. També en els últims anys s'ha recuperat la «Dansa dels Gegants» personificada en els personatges de Jaume I o Violant d'Hongria. Una part fonamental en aquestes festes és la música. L'escola municipal de tabal i dolçaina forma tots els anys nombrosos músics en estos dos instruments que són imprescindibles per al bon funcionament de les processons.
Es calcula que hi ha 34 composicions per a tabal i dolçaina que acompanyen a la Muixeranga, Bastonets, Pastoretes, Carxofa i Arquets, així com altres vint en ritus complementaris. Després estan els instruments que interpreten els set boleros de les Llauradores, així com el timbal que redobla tres composicions anònimes dels Tornejants. Al final de les processons actua la Banda Simfònica Santa Cecília de la Societat Musical d´Algemesí. Una festa per la humanitat que mostra els trets característics més arrelats a Algemesí.
Història. Una antiga dansà morisca
La interpretació sobre l'origen de la muixeranga de més pes és la que la considera part d'una antiga dansa morisca, mentre que les primeres notícies escrites sobre la Muixeranga parlen d'execució de les torres humanes als entreactes de les funcions teatrals com a entreteniment. Amb posterioritat, l'església hauria incorporat la muixeranga com a part de la processó de la Mare de Déu de la Salut, mantenint-se fins a l'actualitat les tres parts que la conformen: el ball, l´enterro i la torre. Les referències més antigues daten de la primera meitat del segle XVIII.
