El tamany importa. Això és, en una demostració de virilitat testosterònica, el que devia pensar el meu predecessor a la regidoria d'Urbanisme. Ho dic mentre mire el mapa de Xàtiva. Un dibuix com una taca d'oli que s'escampa sense ordre. És la pràctica del devorador, de l'urbanisme sense pietat que prima el volum i l'espai i acaba per degradar la ciutat mare. I aquest és el flagrant error: el tamany importa, efectivament. Importa tant que si dones ales al taulell i urbanitzes sense lògica acabes per governar un dinosaure amb artèries buides de comerços, de persones i de vida i plenes de càrregues fiscals.
Aquesta anarquia urbanística necessita de nosaltres per tornar a reactivar el cor de la nostra ciutat mare. Des de l'Ajuntament volem redissenyar el model i aconseguir que el nucli antic siga, de nou, l'epicentre de Xàtiva. Per aconseguir-ho hem treballat intensament en la construcció d'una Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible (DUSI). Aquesta estratègia, X Xàtiva (Per Xàtiva), a més de definir els eixos de la ciutat que volem, ens permet optar a finançament europeu. En el marc d'aquesta estratègia, des del consistori ens hem marcat quatre objectius: aconseguir revitalitzar el nostre patrimoni; construir una ciutat connectada i interactiva; generar un model sostenible, des del punt de vista social, econòmic i mediambiental i treballar per un poble integrador.
Important debatir. Este cap de setmana portem a debat els fonaments d'aquesta nova Xàtiva. Les jornades La ciutat que volem han de servir per fer els primer passos cap al "com volem que es faça" i, per això, és fonamental la implicació del teixit social xativí. Volem tornar a Xàtiva el seu vertader significat el qual no ha de ser el de ciutat més gran sinó el d'epicentre dinamitzador i patrimonial. De moment, hem dissenyat una estratègia a 10 anys per aconseguir que Xàtiva siga segona destinació turística i al nucli antic brolle la vida. Però, a llarg termini, i tornant a la qüestió del tamany, deuríem de mirar cap a un reconeixement major: ser Patrimoni de la Humanitat. Un viatge cap a Ítaca ple de coneixences i ric de tot el que, sense dubte haurem guanyat fent el camí.
