Concert de Pep Gimeno
teatre olympia (valència)
Presentació del disc de Botifarra i Pau Chàfer «A un home que ve del poble, ningú fa abaixar la cara».
Hi ha coses més extraordinàries que vore a Pep Gimeno, «Botifarra», interpretar cançons tradicionals amb l'acompanyament d'un piano de cua entre ritmes de jazz, soul i modernes fusions. O empelts, com diria ell. Una d'elles és contemplar el Teatre Olympia de València, amb el seu vellut roig i les làmpares burgeses, ple de gom a gom i amb un públic posat de peu per ovacionar el cantaor de Xàtiva i la reformulació de la música que cantaven els üelos a la porta del carrer sense que ningú donara valor a aquell art popular. L´estrena del nou disc, A un home que ve del poble, ningú fa abaixar la cara, començà amb música de sons delicats i una salutació de l´artista: «La botifarra retorna. Ací estem de nou, a València». Una hora i cinquanta de concert donaren per escoltar noves lletres i, sobretot, arranjaments que reinterpreten „de nou„ la música tradicional. Magnífiques sonaren el Bolero de Guadassuar, les Havaneres de Cadis i el nou Ú d´Antella. La Malaguenya de Barxeta „el particular Al vent de Botifarra„ va despertar l´eufòria col·lectiva. Les rialles esguitaren tota la nit. «L´arnadí es fa de moniato i carabassa. I ací hi ha molts moniatos i carabasses», va dir Pep Gimeno per a qui vullga captar el missatge. L´emoció va tocar cim al final del concert amb Botifarra „i tot el públic amb ell„ cantant Tio Canya. Botifarra torna a València. Però a València no li retorna la Botifarra.
