La llengua de ponent seca massa plantes i mates de la nostra rica vegetació idiomàtica. En bastants ocasions, en esta columneta, em referisc a les interferències en lèxic i en locucions procedents de la llengua ponental, que, sovint, desvirtuen i contaminen paraules i expressions ben nostrades. En una conferència sobre la música i cançó en valencià, fa uns quants mesos, un dels ponents, músic de prestigi, va utilitzar diverses vegades el verb «composar», atribuint-li equivocadament el valor de «compondre». Digué: «La música de (nom d´una cançó) la vaig ´composar´ en record de », «Al principi el grup el ´composàvem´ sis amics, alguns érem músics i altres sabíem tocar un poc», i alguna frase més amb «composar». Els seus rebesavis, besavis, avis i pare i mare (i els de vostés i els meus), de segur que no hagueren gastat eixa forma verbal per a expressar el que l´amic músic i conferenciant volia dir. Hagueren utilitzat el verb «compondre», que té els significats de ´formar o constituir un tot diversos elements reunits o combinats´, com en «Un equip de futbol el componen onze jugadors», «L´examen es compon de tres apartats diferents»; també ´produir (una obra musical, intel·lectual, artística, etc); ´arreglar-se, algú, el seu aspecte físic, adornar-se´, com en «No et compongues tant, ja vas ben mudat». Els compositors, els poetes, els pintors, els editors, els periodistes, els tractadistes, els cuiners, etc., componen àries, pasdobles, cançons, quadres, bodegons, llibres, diaris, tractats fonamentats (o no), bones salses (o regulars). I totes eixes composicions, i infinitat de moltes altres més, com diem, es componen i no es «composen». El verb «compondre» té com a sinònims o equivalents, segons els casos, altres verbs com «constituir», «formar», «integrar», «reunir», «confeccionar», «produir», «crear» i altres, però no «composar». Esta forma verbal té els significats, normativament, d´´imposar arbitràriament una contribució o una multa´; ´actuar envers algú imposant-li la nostra voluntat´; ´jutjar, sentenciar com a àrbitre´, o ´aplicar una composició´. És un verb d´ús poc habitual, pràcticament inexistent en la parla col·loquial o popular. La seua forma dóna lloc a l´equívoc mencionat, és normativament correcte, però, com deia, no en el sentit equivalent al castellà «componer», que en la nostra llengua és «compondre». En la parla espontània, o en una conferència, si no se n´està molt segur, millor no usar-lo, perquè, amb els significat normatius que té, en tenim altres, de paraules i expressions, com les citades més amunt, que no oferixen dubte ni donen lloc a errades. I si volem compondre alguna cosa, componem-la, sense que ningú ens compose.
