La presentació dels dos volums de l´obra Centro Histórico de Valencia. Ocho siglos de arquitectura en una llibreria de València donà ocasió a que el públic assistent comentés la situació que viu el nostre centre històric del Cap i Casal. Cal dir que com que eren poquets es va parlar amb espontaneïtat i poc formalisme. Es tracta d´una obra que és resultat de molts anys de feina d´un equip de professionals de l´arquitectura coordinats pels professors Camila Mileto i Fernando Vega, curiosament els dos vinguts fa anys de fora i que des la seua arribada han dedicat atenció al nostre patrimoni urbà, així com a la recerca de la seua recuperació, ja que durant els darrers temps ha anat degradant-se per la indiferència i les operacions especulatives consentides pels poders municipals.
L´obra en qüestió és voluminosa i el treball de camp fet ens mostra uns deu mil immobles representatius visitats i estudiats, els quals responen a distints estils arquitectònics i èpoques, que han sobreviscut malgrat l´oblit i desídia. De moment destacaria alguna de les consideracions que a l´acte de presentació es van suscitar, puix els presentadors insistiren en dos aspectes: el primer seria com el coneixement d´allò que encara tenim en peu pot resultar una eina que estimule la rehabilitació; el segon, i aquest punt al meu parer el tema resulta alarmant, estaria el creixement de solars al centre històric de València com resultat d´enderrocaments. En algun moment escoltarem que «hi ha espais que semblen de Beirut». Certament, als darrers anys s´ha enderrocat molt, moltíssim, i a un ritme feroç. Per contra, el ritme de la rehabilitació ha estat menor o insuficient. Resumint, ni la consciència ciutadana ni la voluntat política han estat a l´alçada. És més, la visió que ha predominat és de la fomentar i voler edificar de nou. La proposta de divulgar tot allò que ens resta en peu i, com han volgut els autors del llibre que comentem, es un factor rellevant, jo afegiria com cal trencar amb el complex que tenim de subestimar allò que és nostre deixant-se portar per la novetat, les modes. Igualment hem de considerar els altres factors necessaris per recuperar el patrimoni, i per mantenir-lo: voluntat per part de les institucions, iniciativa privada, finançament, i mesures jurídiques. No descobrim cap secret si diguem que ni les institucions públiques ni la iniciativa privada han estat per la llavor. Qué demanaríem al nou ajuntament? Prendre consciència del problema, en tal sentit l´obra que comentem és un element de primera mà, puix genera estima al patrimoni. En ocasions, però, es deu actuar amb els instruments legals, com seria l´ús del Registre de Solars i Edificis a Rehabilitar puix, com hem observat, te efectes dissuasoris i efectius, coses que no ha fet l´anterior administració de la dreta.
