Va ser ahir. L´escriptor valencià que va iniciar el segle amb l´obra El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia, el jove dels dos germans dramaturgs més importants del teatre valencià contemporani, coautors de l´estudi elegíac titulat La dècada prodigiosa a la Ciutat Maragda i de tantíssimes altres idees, obres i actuacions, va faltar ahir.
Josep Lluís Sirera Turó i el seu germà Rodolf són la més autèntica València. La seua infància va ser una representació dels carrers i la vitalitat social d´una ciutat laboriosa i imaginativa en temps difícils, tràgics, en què la gent feia i anava al teatre quasi cada dia: el seu gust es concità compartint a peu d´obra, les aventures físiques i intel·lectuals a propòsit de tots els registres tradicionals i contemporanis que es puga imaginar, si excloem el teatre naturalista o de repertori en la llengua de la ciutat „que és molt excloure.
Desapareguda aquella València popular, ha estat substituïda per una ciutat que no sol representar els seus autors vius, ni estimar els seus actors i músics, ni valorar els seus artesans i afeccionats... I, mentre tantes figures majors han hagut d´exiliar-se o buscar-se la vida a Madrid o a Barcelona, el teatre català i l´hispànic no es poden explicar sense, per exemple, El verí del teatre del germà gran, que ha rodat París i, en els darrers anys, tota Amèrica Llatina. Dit altrament: han posat el teatre valencià en el repertori inalienable del País contemporani, i el País en el del teatre contemporani „o cal dir futur, perquè el teatre sempre és present.
Josep Lluís, el savi professor i l´investigador teatral més important del país, ha il·luminat i discutit íntimament cadascuna de les peces i els gèneres del seu germà gran, i n´ha escrit amb ell algunes de les inoblidables... I ara, val la pena de representar l´autor de peces com El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia. Aquesta i les altres són missatges d´aquella idea imprescindible per a la supervivència de qualsevol societat: el moment fundacional de la creació, del distanciament, de la revolució, el plaer i la necessitat del teatre del món.
