Mirant amb interés el llençol blanc de la muntanya damunt les Escaldes d´Andorra, privilegi negat a milers de milions de ciutadans del món, veig com s´irisen les minúscules carenes de les volves de neu il·luminades pel sol... Etcètera.
No és difícil que l´instant feliç duga concretament a les primeres notícies del paradís de la infantesa, en el meu cas, mirant la muntanya de la Roca Mola, punt valencià més septentrional, pròxim a la Mola de Benassal, on treballà de mestre el literat valencianista Carles Salvador, autor de La vida nova, unes memòries juvenils inspirades en Dant, títol de la meua primera columna de Panorama de l´any, i d´aquesta darrera, coincident amb el Dia de l´Home dels Nassos, en què comunique la invenció del verb proustejar.
Proustejar, pronunciat «prustejar»; en castellà, proustear, «prustear»... Etcètera. De Proust, de les memòries d´Europa À la recherche du temps perdu, no contradictori amb La vida nova: la vida sempre és nova, capaç de comprendre i crear la memòria humana, i de convertir l´instant feliç en una evidència com la muntanya que ara i sempre veus, nevada o no (o nevant sense saber-ho, o creient que neva i no neva)...
La proposta prové d´una vesprada en què vaig compartir el meu llibre La ciutat dels dies, vesprada creada amb Rosario Raro, l´autora de Volver a Canfranc, on conta bellament els fets d´amor i exili de la Segona Guerra Mundial (mentre Gaetà Huguet, per cert, era exiliat en Les Escaldes on la neu ara s´irisa). Vesprada del verb proustejar, impulsat per l´artista Leo Trillo, evocant el seu germà Capi, inventor de les Formigues, que llançà una botella amb text enigmàtic al Mediterrani des de Benicàssim, i arribà a l´Àfrica, on un xiquet la rebé, i ho comunicà quan Capi havia mort a Cuba.
El verb succeí la glossa prèvia de Pasqual Mas, i de la poeta Rosa Miró, i les opinions d´una senyora alemanya i d´un lector dels clàssics, i d´Agnès Rouilleault, sàvia pròxima vitalment al pintor Luis Prades Perona, ciutadana del país de Proust, que comença en la falsa frontera de les Escaldes, davall del compartit sol que irisa l´autèntica neu de la vida nova... Etcètera.
