D'entrada, lectors, ací van els millors desitjos per a l'any que hem començat. I que no serà plàcid, ni senzill de passar, pel que sembla, sinó prou complex, interessant i complicat.
De lluny, seguirem assistint al drama de la guerra a Síria i de les amenaces gihadistes (quantes coses terribles o màgiques ens arriben d'Orient per aquestes dates); de prop, el guirigall polític a Madrid anirà augmentant de volum, tal com va d'escarotat el galliner parlamentari. Els resultats a molts els han pegat malament, com si se'ls haguera indigestat la festa electoral, per defecte i no per excés. I és que els polítics «dinàstics» (que diu un amic) no estan digerint massa bé això d'haver de compartir seients parlamentaris amb els joves diputats emergents. Així ho fan veure, si no estan volent entretenir-nos amb un pessebre betlemístic mentre esperen ses magestats d'Orient carregades de savieses, de raons i de regals.
Mentre això passa a la cort, els anònims pastorets i pastoretes anem cap a Betlem, sorpresos perquè enguany no fa fred i no cal cap feix de llenya per a escalfar-nos a la vora del foc. Al voltant del pessebre els nous i vells polítics toquen ximbombes i matraques, sense destapar cap botella, ni de sidra, ni de cava, ni de xampany. Tots estan inquiets pel què passarà després de reis, quan la realitat mostre el paisatge lluminós que les votades han deixat. Un paisatge clarament llunàtic, estelat i estrellat, on han quedat a la vista les nobleses i les vergonyes que els electors i les lleis vigents han cantat. I una de les novetats és que, si abans els dos partits dinàstics guanyaven sempre, es repartiren com es repartiren els vots, ara diuen que han perdut i no saben amb qui pactar.
I que pacten és el que la gent demana: que practiquen els pactes, que siguen valents i no tinguen por de pactar per a fer front, d'acord amb plantejaments nous, als reptes civils i socials del moment. I que deixen d'apretar les corretges als de sempre. I que intenten resoldre amb prudència i saviesa, intel·ligència i honestedat, els problemes de la gent. I no oblidem que aquells que han guanyat diners amb males arts i han perdut vots democràticament, són els culpables del que ha passat, està passant, i passarà. El personal ha dit el que vol: ha parlat votant. Ara els toca actuar als diputats electes. Ara toca igualment que ens desitgem un Bon Any.
