Un bolero de La Lupe, una cantant cubana prou oblidada, deia: «Teatro€ lo tuyo es puro teatro, falsedad bien ensayada, estudiado simulacro€». La cantant es referia a les turbulències que solen provocar en els ànims calents dels llatins americans les passions i els fracassos amorosos. A mi, ara, aquest bolero em ve al cap quan seguesc la vida política espanyola que es representa a diari a les pantalles. No ho dic en broma, ni per a suggerir que tot siguen falsedats ben assajades, sinó al contrari, perquè tant la música com la lletra que interpreten els polítics m´atrapa i, a moments, fins i tot m´encanta.
Que la política és un pur teatre, i del millor que he vist mai, ho dic seriosament. Ni en la transició post mortem del règim franquista, que vaig viure de jove amb les il·lusions esperançades, i els desencants posteriors, resulta comparable al que s´està veient ara. Perquè els temps, les formes i els actors actuals són diferents. I són millors, de veritat. I vull pensar que, en la història dels pobles, esdeveniments civils tan transcendents no es repeteixen mai igualment.
Ara mateix, el teatre polític el seguim en directe, a l´instant, a través de diverses pantalles, des de casa. I sense por que els tancs isquen al carrer. També ens adonem, però, de com les propostes, les paraules i les cares dels protagonistes es transformen dia a dia, per a intentar mantenir-nos atents a la notícia, informats i no enganyats. Així van anunciant, no el que serà o no serà, sinó el que toca en cada ocasió, seguint el guió. Ens atrauen i distrauen, provocant-nos passions, idees, neguits€
Que n´eixirà de tot plegat? No tingueu pressa en saber-ho, perquè falta prou per al final, feliç o no, de l´obra. I, si aquesta és bona, acabarà amb sorpresa, segur. Quin pot ser el final? Desitge que siga millor que el que em tocà viure de jove; i que els valencians, com a poble i societat, no ens quedem novament amb un pàmpol davant i un darrere. Ho espere així perquè la situació no és la mateixa. El nostre, sortosament, és un país que ja té polítics i polítiques que saben defensar els interessos del present i els somnis de futur dels valencians. Així que només desitge que no aparega cap tàndem rasputinesc com el que formaren Guerra i Abril Martorell en els vells temps€ i els valencians ens quedem novament amb el cul a l´aire.
