El poble diu allò de «carnestoltes, moltes voltes», perquè s'ho passa bé, per carnaval, divertint-se i disfressant-se. I febrer, per tradició, és el mes del carnaval. Però això passa ací, i en altres llocs. Enguany, ací, febrer està resultant més carnavalesc que mai. No ho dic per les desfilades delirants que es munten en tants llocs, de prop i de lluny, amb sumptuosos plomatges tropicals o disfresses esperpèntiques, no; ho dic per l'espectacle de disfresses en què s'ha convertit el Partit Popular a casa nostra. Un deliri on cada vegada sembla més complicat diferenciar la realitat de la ficció, qui va de broma, qui fa de ninot, qui es fa passar pel que no és, qui? Carnaval!
¿La societat valenciana necessitava aquesta catarsi carnavalesca per a rentar-se la consciència i poder fer front a la realitat del dia a dia? Segurament que sí. I s'entén. Perquè la cosa, ací, ha segut i és encara tan forta que gràcies al sarcasme socarró dels valencians, s'està podent transformar aquest ambient enrarit i pudent en un deliri fester. Però tot cansa; la disbauxa, també. I per això hi ha gent que pensa si, al pas que anem, no s'ajuntaran el carnaval i les falles, i arribarem «cremats» a l'apoteosi més memorable, quan farà l'any just de l'acalorat «caloret». Com seran les festes falleres d'enguany? No avancem esdeveniments. Per sort, però, la gran desfilada carnavalesca s'ha traslladat políticament a un altre escenari més mediàtic, com ara Madrid, i això permetrà uns dies de repós a casa, ara que diuen que arriba el fred de veritat. I relaxats esperem que resulte aquest diumenge tan valentí. Uns dies de reflexió serena, a l'escalfor d'una llar de foc, després de tant aldarull carnavalesc.
Perquè queda molta feina per fer, i cal fer-la bé, amb solvència, si es vol eixir dignament del podrimer que la vella política ha deixat, en part a la vista, i, en molt, amagat. Només així quedarà netament clar que hi ha dues maneres de ser valencians, i que hi ha uns nous polítics que saben que caldrà treballar de valent per a transformar en una terra nova, i amb futur, el pantà en què el PP ha convertit el país valencià. Es necessitarà un considerable esforç col·lectiu, perquè hi ha molt per rascar. Molt que desfer, refer i fer.
Dic açò convençut que aquesta és la voluntat dels polítics que ara governen, i conscient que l'anterior desgovern mereix l'escarni públic que està rebent.
