Ràbia, impotència i dolor, són sentiments que moltes dones anem acumulant cada vegada que som sabedores d´un cas de violència de gènere. I ens sentim també agredides i assassinades quan alguna persona del nostre sexe és víctima d´aquests fets ja que la violència que sofreixen és per ser dones. Perquè aquest tipus de violència, pot respondre a diverses causes concretes en cada cas, però hi ha una causa última que la provoca, que és la pervivència de la cultura patriarcal. La violència contra les dones és una manifestació de les relacions de desigualtat que històricament hi ha hagut i que han suposat la dominació masculina i el sotmetiment femení al llarg dels segles. I el camí cap a la consecució de la igualtat s´està fent massa llarg. Encara hi ha entrebancs sociopolítics que el dificulten i encara hi ha homes que no accepten el paper de les dones lliures i iguals. I utilitzar la violència contra elles pot ser, per a alguns, un mecanisme social per mantindre la jerarquització, per continuar tenint-les sotmeses i controlades. Així és que caldrà que dones i homes continuem treballant per la igualtat real en tots els àmbits de la societat. Però no serà suficient per eradicar la violència de gènere si no canvien les mentalitats i si no s´eduquen les emocions.
Tal com refrenden els estudis realitzats sobre violència de gènere, els factors bàsics que la propicien són de caire social i estructural units a factors individuals i de personalitat. Afegint-hi els relatius als valors culturals apresos. Un d´aquests és la legitimació de la violència per a la solució de conflictes de qualsevol tipus. Un altre és la concepció que es té de l´amor i les relacions interpersonals. També hi ha elements que sense ser-ne la causa, poden incidir en les conductes violentes com ara l´alcoholisme, les toxicomanies o haver sigut víctima de maltractaments en la infància.
Continuar aprofundint en les característiques de la violència de gènere „i s´està fent„ és important. Avaluar l´efectivitat de les mesures legislatives, policials i assistèncials existents també. I posar tots els mitjans per a la protecció de la dona maltractada és una obligació social. Com també ho és al tractament psicològic dels agressors, fins i tot, de manera incipient, si es pot i ell ho reconeix. Però sobretot, caldria encertar en la prevenció i en aquest sentit és molt important revisar els models i els rols femenins i masculins que transmeten els mitjans de comunicació.
La realitat és que estan assassinant moltes dones i jo també em sent agredida.
