Han arribat eixos dies lliures que, sense ser necessàriament creients o catòlics practicants, esperàvem impacients. La Setmana Santa ens convida tant a descansar com a viatjar, i sense dubtar aprofitem estos dies festius de la millor manera possible. Mentres alleugerem la nostra càrrega diària, la realitat reflecteix també un contrapunt dens. Devoció i fe contrasten amb impassibilitat i desconfiança, encara que realment a totes bandes couen faves i qui és fervorós per a una cosa no ho és per a altra. En qualsevol cas, la pacificació o la conflictivitat depenen del que triem fer amb el que tenim i el que som, independentment del que passe.
I tot passa... com la processó de la Setmana Santa oriolana, festa declarada d´interés turístic internacional. De les dotze processons d´Oriola, la més singular és la que es succeeix hui dissabte: la del Sant Soterrament, que consta d´elements diferenciadors com la diablessa i el seu pas sobre qui triomfa la creu de Jesucrist. Bé, mal, vida, mort i resurrecció s´expressen amb convicció en esta construcció social que és la religió, però hi ha altres vies d´expressió que també exalten amb entusiasme les experiències de l´ànima, com ara la poesia. Precisament, el 28 de març serà l´aniversari de la mort d´un poeta i dramaturg oriolà: Miguel Hernández. L´escriptor valencià representatiu de la poesia en castellà del segle XX, estava compromés amb la societat, especialment amb la part desfavorida. Va ser empresonat per nadar en rius de tinta que, front al bel·licisme, oferien diàleg i amor en temps de franquisme.
La història, vinga d´on vinga, es repeteix. Milers d´essers humans s´exilien ara fugint d´una guerra dictatorial, havent sigut perseguits molts d´ells per protestar. El mapa del món es sacseja i s´alcen tantes veus hospitalàries com murs d´odi més o menys dissimulat. Si la por guanya, no hi ha fals poder possible que vaja a favor de la humanitat. Així i tot, amb la destrucció escampant-se, hi ha qui construeix amb les idees, aviant-se amb cants i paraules.
La mateixa Europa expulsadora que fa tracte amb Turquia, va vore guanyar al suec Mans Zelmerlöw a l´Eurovisió de 2015 amb la cançó que diu: «Som els herois del nostre temps, però estem ballant amb els dimonis a la nostra ment».
Religiosament o no, si ens mou el trellat i el bé comú i les diferències no ens impedeixen treballar junts, potser la creu que duguem damunt desaparega. Tot es baralla a la conciència. Si més no, hi ha brots ineludibles de concientització. Com deia Hernández, «dejadme la esperanza».
