Els col·loquis, soliloquis i raonaments arribaren al seu punt més àlgid quan al segle XVIII i començaments del XIX, tot aprofitant formes que havien desenvolupat el segle anterior autors com Morlà, assoliren una gran popularitat. La cultura del barroc havia estat una cultura dirigida des dels estaments més poderoses de la societat i havia integrat, sempre que li havia convingut, les formes populars, arribant, d'aquesta manera, a ser més «democràtica» -en tant que ho abraçava tot- i gaudint, per això, d´una major acceptació general, que continuarà amb aquells models durant prou de temps, inclús quan el món del barroc haurà desaparegut del panorama cultural oficial. I és evident que aquella cultura barroca es va aprofitar de la poesia per a difondre els seus ensenyaments i la seua ideologia, i no és estrany trobar autors i obres que, amb gran acceptació popular, usaren la nostra llengua per tal de fer-se més pròxims a la societat «analfabeta» a la qual la «cultura» -la ideologia social, política i religiosa- només podia arribar per la via de l´oralitat. Una poesia de gust senzill i en valencià es pot detectar, sovint, a l´àmbit certament popularista dels certàmens religiosos del barroc, per exemple; però, també en altres manifestacions del període, com acadèmies o algunes composicions en llibres de festes i papers en honor d´un sant o d´un altre, on el valencià va ser usat per aproximar-se al poble.
Evidentment, els autors d´aquelles peces encarregades de difondre unes directrius ben concretes, no eren sempre membres dels estaments més populars. Usaven un llenguatge col·loquial i els seus productes tenien un acabat «popularista» de manera ben intencionada, però els autors, amb formació, freqüentment, pertanyien al clergat, com el cas de mossén Vicent Manuel Branchat i en alguna ocasió també els trobem fent composicions de més volada i demostrant majors recursos. Ara bé: per tal d´arribar a les masses del seu temps, adoptaven una estètica pròxima als gustos del poble i, encara, feien servir la llengua pròpia d´aquell poble a qui s´adreçaven. En altres ocasions, però, i tot i provenir dels estaments més populars, els autors havien millorat la seua situació, i es dedicaven a la literatura i a la política, com en el cas de Manuel Civera, que es pot considerar un dels primers ideòlegs valencians que va usar la nostra llengua per tal d´arribar amb facilitat als seus connacionals i difondre el liberalisme.
