Josep Massot i Muntaner (Palma de Mallorca, 1941) és, actualment, monjo de l´abadia benedictina de Montserrat. Llicenciat en Filologia romànica per la Universitat de Barcelona, va impartir classes en aquella institució durant uns anys. Tanmateix, la seua vocació monacal l´apartà de les aules universitàries, tot i que no el va separar de la investigació erudita en matèries com la filologia o la història de la cultura. És membre de l´Institut d´Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i va ser fundador de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i de la prestigiosa revista Randa. Ha estat guardonat amb les màximes distincions de Catalunya i de les Illes Balears i ara la Universitat de València, en concedir-li l´honoris causa, s´afegeix a les institucions que han reconegut la seua grandíssima tasca a favor de la recuperació i la difusió de la nostra llengua i de la nostra cultura.
De fet, el proppassat divendres dia 15 d'abril, Josep Massot -el pare Massot, que és com se'l coneix arreu de la nostra geografia- va ser investit amb la màxima distinció a què pot aspirar un universitari, pràcticament, atés que significa el reconeixement d´una universitat que no és la pròpia, a la tasca dels treballs fets per u. Temptar de fer ara, ací, una mínima glossa de la producció escrita de Massot, és un impossible. Només diré que, per als qui treballem els camps que ell ja ha investigat abans, les seues aportacions són sempre precises, fonamentals i encertadíssimes. Home amb una cultura inabastable, gran coneixedor d´arxius i biblioteques, ho va demostrar, una vegada més, amb la seua lectio: «L'obra del cançoner popular i les terres valencianes», que va aportar una sèrie de línies de recerca, per a qui vulga continuar-les, en un camp tan necessitat, encara, d´investigadors valencians.
Vicent Simbor -que s'encarregà de fer una interessant laudatio, destacant també la tasca d´activista del monjo moserratí- i Antoni Ferrando, catedràtics de la Universitat de València, foren els padrins de l'acte. El Departament de Filologia Catalana i l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana quasi en ple, a més d'alguns dels acadèmcis de la Valenciana de la Llengua, acompanyàrem a tan distingit doctor, i estic segur que la societat valenciana -a través de la seua Universitat més antiga- ha de sentir-se ben privilegiada per haver pogut aproximar una mica més a la seua història aquest il·lustre mallorquí.
